dimecres, 18 d’abril de 2018

Endavant, Festa Major!

Diumenge passat vam anul·lar les activitats previstes per a aquell dia de Festa Major per poder assistir a la manifestació, molt més nombrosa del que ens volen fer creure.

Però la Festa Major continua i encara tenim tres actes entre divendres i dissabte per gaudir i participar-hi!



Poesia i cançons per la llibertat

20 d’abril
19 h
Centre Cívic la Sedeta, a la sala d’actes (Sicília, 321)

Vine a escoltar poemes i cançons que t’emocionaran i et faran posar la pell de gallina! I si t’agrada recitar, no deixis passar l’oportunitat de formar part d’aquest acte: recitarem un poema col·lectivament!

Actuacions

• Cor endins, cor enfora, de Fidel Gangonells, recitat per ell mateix i Fina Borràs
• Posem veu als nostres poetes, per MontCabrera Teatre
Tu, si t’agrada recitar
• Cançons interpretades per la Coral Nostra Senyora per cloure l’acte

Què pots fer tu per la República?

20 d’abril
19 h
Centre Cívic Sagrada Família, a la sala d’actes (Provença, 480)

Consumeix cooperativisme, sostenibilitat, km 0, petit comerç, ètica financera... Les entitats alternatives Catgas, Cercle Català de Negocis, la Cooperativa Catalana de Serveis Financers i Som Energia ens explicaran per què és important que siguem consumidors compromesos a canviar la societat per millorar la qualitat de vida i l’estat del benestar de tothom.

Música per la llibertat

21 d’abril
11 h
Avinguda Gaudí / carrer de Provença

Trobada de músics i cantaires per la llibertat: després de les actuacions dels grups Wild Mountains, Enric Llucia Group, Les Metxes i The Harlock, interpretarem El cant dels ocells!

I per acabar... dinar de Festa Major!

Cada any, la Festa Major clou amb un sopar de germanor organitzat per la Coordinadora d’Entitats de la Sagrada Família, de la qual la nostra entitat forma part. Enguany, però, en lloc d’un sopar, serà un dinar, amb ball posterior amb l’Orquestrina Trama. Apunta’t al dinar per passar una bona estona amb les altres entitats del barri! Trobaràs el Doodle per apuntar-t’hi en el proper comunicat que rebràs.



Gràcies per ser-hi!
Junts ho farem possible!
Blogger Tricks

Un Dinar Groc molt solidari!

La pluja constant del dissabte passat, 14 d’abril, no va aigualir el Dinar Groc Solidari, ja que hi van assistir més de dues-centes persones, moltes més de les que s’havien previst en un primer moment. Moltíssimes gràcies a tothom, tant als qui vau venir a dinar com als qui vau comprar el tiquet de la Fila 0 –nombre gens menyspreable–, com també als companys de l’ANC Fort Pienc, Òmnium i CDR Eixample Dret, amb els quals vam organitzar aquest acte.

També volem fer un agraïment molt especial a la Montse Puigdemont, com a representant de l’Associació Catalana pels Drets Civils, plataforma constituïda pels familiars dels presos polítics i exiliats. La lectura del seu manifest va ser molt emotiva i ens va ajudar a entendre com viuen les famílies aquesta situació tan injusta.

Per tots ells, i també pels que no hi són, els que hi som i els que hi seran, continuarem la lluita fins a aconseguir els nostres objectius: la seva llibertat i la del nostre país!


Gràcies per ser-hi!
Junts ho farem possible!

dijous, 12 d’abril de 2018

Un cap de setmana molt actiu! Festa Major, dinar Groc solidari el dissabte 14 i gran manifestació el diumenge 15 d'abril

Aquest cap de setmana no t’avorriràs gens: comença la Festa Major, organitzem el Dinar Groc Solidari i participem en la gran manifestació del 15-A.

Visca la Festa Major!

Aquest cap de setmana comença la Festa Major de la Sagrada Família! Divendres 13 d’abril, a partir de dos quarts de vuit del vespre (19.30 h) al jardí interior Flora Tristan (Padilla, 210), la nostra entitat llegirà un fragment del pregó que obrirà la Festa Major d’enguany, amb una pregonera d’excepció: la mateixa presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ens representarà també com a territorial.

Dinar Groc Solidari a la Sedeta

Juntament amb els companys de l’ANC Fort Pienc, Òmnium i el CDR Eixample Dret, hem organitzat el Dinar Groc Solidari, un acte per ajudar els familiars dels presos polítics i exiliats, que ha estat un èxit rotund. Tindrà lloc el proper dissabte 14 d’abril, a les dues del migdia (14 h) al jardí interior de la Sedeta (c/ Sicília 321). Per als qui no hàgiu estat a temps de comprar un tiquet, després del dinar hi haurà ball i el bar estarà obert per fer un cafè. Tots els beneficis que es recullin en aquest dinar aniran íntegrament a les famílies dels presos i a pagar fiances.



Gran manifestació el 15 d’abril

Un altre cop hem de sortir al carrer per exigir la llibertat immediata dels presos i exiliats polítics i reclamar els nostres drets. La plataforma Espai Democràcia i Convivència, de la qual l’ANC forma part, ens ha convocat aquest diumenge 15, a les 12.30 h a la plaça d’Espanya. A dia d’avui, set-cents autocars d’arreu de Catalunya ja han estat confirmats. Omplim l’avinguda del Paral·lel de groc, estelades i senyeres!

Per anar-hi tots junts, ens trobarem a dos quarts de dotze del matí (11.30 h) a Gaudí / Provença, per agafar la L2 fins al Paral·lel.



Molt bon cap de setmana! T’hi esperem!

I la setmana que ve, més... La Festa Major continua i tenim més activitats per a tu!

dijous, 8 de març de 2018

Exigim que el nou Govern implementi la República! Tornem a sortir al carrer aquest diumenge 11 de març. T'hi esperem!


República Ara. Aquest és el missatge principal que l’Assemblea vol transmetre durant la gran concentració que es farà pel passeig de Colom diumenge, 11 de març, a la tarda. Aquest matí, la seu de l’ANC ha acollit la roda de premsa de presentació de la mobilització. Agustí Alcoberro, vicepresident de l’Assemblea, i Francesc Cara, secretari de mobilització, n’han compartit els detalls.

La concentració anirà des de Drassanes fins a la Ciutadella, omplint tot el passeig de Colom. A la zona de Pla de Palau, on hi ha la Font del Geni Català, se situarà l’escenari, mirant cap a Montjuïc, i s’ubicarà també una pantalla en direcció Ciutadella perquè la gent que vingui d’aquella zona pugui seguir els parlaments. L’inici serà a les 17h. Es recomanarà als assistents que s’incorporin a la concentració des dels extrems i utilitzin les aprades de metro de Drassanes i Arc de Triomf, però no Jaume I ni Barceloneta, que, molt provablement, romandran tancades per motius de seguretat.

Canvi de xip irreversible

Agustí Alcoberro ha explicat que els motius principals de la concentració són de ratificació del compromís que es va defensar l’1 d’octubre i que es va tornar a guanyar el 21 de desembre, així com reivindicar la constitució del govern republicà. “Cal reivindicar aquest govern que avanci cap a la implementació de la república”. Segons el vicepresident de l’ANC, la ciutadania ha expressat de manera clara, després de l’1 d’octubre, un canvi de xip “irreversible”

Paral·lelament, Alcoberro ha volgut denunciar les constants “interferències” que des de l’àmbit de la justícia fan en l’acció parlamentària, i ho ha exemplificat en la sessió d’investidura de Jordi Sànchez, que a hores d’ara no sabem si podrà ser present a la sessió del proper dilluns. “Tot el procés polític està viciat sota la llosa del domini de la justícia i la policia”, ha indicat, motiu pel qual és necessari mobilitzar-se, també.

Veus anònimes per la República

L’acte que es durà a terme sobre l’escenari involucrarà persones de la societat civil, en molts casos cares desconegudes, que l’Assemblea qualifica com a “herois anònims” que, des de diversos sectors i àmbits, se l’han jugat en el procés des de la tardor fins ara i es troben, per aquest motiu, amb procediments oberts amb la justícia. L’objectiu és “donar protagonisme a la gent del carrer” i recordar els partits allò amb què estaven d’acord el 21 de desembre, segons ha explicat Cara, que era “construir una nova República”. “Farem el que sempre hem fet, sortir al carrer a demanar als partits polítics que tirin endavant el projecte de l’Assemblea, que és la república catalana”, ha conclòs.

Apunta't al dejuni per la llibertat dels presos polítics i els exiliats


PER QUÈ UN DEJUNI?

El poble de Catalunya pateix una asfíxia cada dia més gran en la seva lliure expressió democràtica i l’existència de veritables ostatges polítics n’és la mostra més evident.

Si els ostatges són persones retingudes per la força, per a l’alliberament de les quals s’exigeixen contrapartides des dels xantatges més diversos, els presos polítics i els governants catalans forçats a exiliar-se s’han convertit en ostatges inequívocs de l’Estat espanyol. I, com ells, també ho són centenars d’alcaldes i tantes altres persones d’organitzacions que treballen democràticament per l’emancipació nacional de Catalunya, víctimes d’una persecució politicojudicial convertida en causa general, que és un atac flagrant als drets més fonamentals de la persona.

L’existència a Catalunya de dirigents polítics i socials que no poden exercir la seva tasca cívica o el seu mandat electoral en ser perseguits per la justícia, a causa de les seves activitats polítiques democràtiques, suposa una violació dels drets humans i polítics més elementals a la qual cap demòcrata no s’hauria d’acostumar ni n’hauria de ser còmplice, amb independència de la seva ideologia política o model de país.

A iniciativa de l’Assemblea Nacional Catalana i en col·laboració amb altres col·lectius i entitats, promovem l'acció d’UN DEJUNI COL·LECTIU per posar de manifest el dèficit democràtic que viu l'Estat espanyol i la privació de llibertats a la qual estan sotmesos Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, com a líders de l’ANC i d’Òmnium, així com també els membres del Govern legítim de Catalunya Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Antoni Comín, Lluís Puig i el president Carles Puigdemont.

Prou d’ostatges!

No hi ha prou presons per a tanta dignitat.

Llibertat per als presos polítics i exiliats!

Us tindrem sempre al cor, companys!



Malauradament, en un sol mes hem perdut dos companys: ara fa un mes, en Josep Maria, de la nostra territorial, i tot just fa una setmana, en Sergi, de l’ANC L’Hospitalet.

En Josep Maria, la fortalesa dels fràgils, va ser exemple de lluita, personal i col·lectiva, de no deixar-se vèncer, del vull ser-hi mentre pugui, i no es va queixar mai de res ni de ningú. I tot s’ho guardava a dins, ben endins, per no fer patir.

En Sergi, un jove tímid i discret, sempre estava al peu del canó, a tot arreu, fent de voluntari per al que fos i on fos. No tenia mai un no per resposta i el seu somriure ho omplia tot. Massa jove, massa aviat. Difícil de digerir.

No us oblidarem mai, companys! Nosaltres continuarem lluitant fins que toquem l’estel amb les mans, fins que aconseguim la llibertat, fins que tinguem un país just, democràtic i transparent. I ho farem pels que ens han precedit, pels que hi som i pels que vindran. I per vosaltres! Us trobarem a faltar!

dimecres, 20 de desembre de 2017

La Generalitat xifra el dèficit fiscal el 2014 en 16.570 milions d'euros

Aquesta dada representa el 8,4% del PIB català, un percentatge quatre dècimes per sobre del de 2013. La Generalitat denuncia que Catalunya rep menys del que li correspondria per pes de població

La Generalitat va xifrar el dèficit fiscal de Catalunya amb l'administració central de l'Estat en 16.570 milions l'any 2014, el que representa un 8,4% del PIB català, i va estimar el del 2013 en 15.493 milions, equivalent al 8% del PIB, segons el càlcul realitzat pel Govern català destituït amb el mètode de flux monetari. Si es pren com a referència l'altre mètode de càlcul de la balança fiscal, el de càrrega-benefici, el dèficit fiscal seria d'11.590 milions el 2014, equivalent al 5,9% del PIB català, i d'11.477 milions el 2013, fet que suposa igualment el 5,9% del PIB català d'aquell any.

dimarts, 19 de desembre de 2017

Albano Dante Fachin: «Mensaje URGENTE a los 600-000 indecisos del 21D»




Carles Puigdemont: «És inviable que em portin a la presó si guanyo»

Entrevista al president Carles Puigdemont a Brussel·les

Entrevistar el president Carles Puigdemont a Brussel·les et dóna una dimensió diferent del moment polític que vivim. Eixampla visió, no solament per les coses que diu i el gruix d’informació que garbella, sinó per tot allò que es mou al seu entorn. La realitat del president a l’exili es materialitza lluny dels estereotips que tenim al cap, cada dia fa un acte de campanya, reunions… És aquí i és allà. La duresa de l’allunyament forçat i el que comporta hi és present, però es fa molt latent el combat del país.

Les persones que ens trobem, que no són poques, són allà per una fidelitat al país, a la persona, i també per aquestes ganes de revertir la repressió. Hi ha el secretisme generat per la seguretat necessària, però això passa a ser una anècdota en comparació amb aquest aire que es respira. És un aire efervescent, ple de sentiment de resistència i d’esperança. Embolcallat per la tecnologia, fa un efecte multiplicador i configura una nació virtual que té la virtut de ser més real que allò tangible. Ningú no la pot empresonar i té l’adn del futur.

—Fa tres mesos, gairebé exactes, fèiem una entrevista al Palau de la Generalitat. Us havíeu imaginat aquesta situació que vivim?
—No en les circumstàncies concretes, però en el Consell Executiu sí que ens ho preguntàvem molt sovint. Era en el ventall de conseqüències de la reacció de l’estat que teníem sobre la taula. Sabíem que una podia ser que el govern fos a l’exili o empresonat.

Junqueras: «Com voleu que renunciï a fer el bé i als meus drets civils i polítics?»

El cap de llista d'ERC afirma des de la presó d'Estremera que manté intactes "les ganes de servir al país" i que està il·lusionat perquè no el podran "retenir eternament rere els murs d'una presó"

No descarta cap via per implantar la República però avisa la CUP que "els ritmes i els compromisos han de ser col·lectius i assumibles per a la majoria" d'actors

Acusa Cs de ser "el projecte d'Aznar, que vol fracturar el país i dividir-lo en comunitats per raó de llengua o d'origen"

Els caps de llista de les dues candidatures de la dreta unionista (Inés Arrimadas i Xavier García Albiol) s'han negat a concedir entrevistes a NacióDigital en el marc de la campanya del 21-D. Carles Puigdemont (des de Brussel·les), Miquel Iceta, Xavier Domènech i Carles Riera sí que les han concedit i ho han fet amb tota normalitat i personalment. Ha estat possible preguntar, repreguntar i contrastar respostes. A Oriol Junqueras (Barcelona, 1969), el candidat d'ERC i el més ben posicionat per dijous segons les enquestes, l'hem pogut entrevistar però la seva reclusió a la presó d'Estremera des de fa més d'un mes ens ha obligat a fer-ho a través d'un qüestionari.

Carles Riera: «Aquesta vegada no negociarem sobre els objectius, sinó sobre el punt de partida»

Entrevista al candidat de la CUP per Barcelona: 'Hem de somriure, però també hem d'ensenyar les dents'

Encarem els últims dies de campanya i entrarem a la setmana de les eleccions imposades pel govern espanyol després d’un cop d’estat. La repressió ha estat forta i ho és, i el moviment republicà s’ha hagut de preparar ràpidament per a la resistència pacífica i la desobediència civil. Qui millor per a parlar de tot això que un deixeble de Lluís Maria Xirinacs, membre destacat de la Crida a la Solidaritat i actualment candidat número 1 de la CUP per Barcelona? Carles Riera ens atén entre més entrevistes, actes públics i reunions i ens ofereix algunes reflexions de pes sobre la situació actual i allò que es podrà fer d’ara endavant. El candidat de la CUP assenyala que la transició no s’ha pogut fer de la llei a la llei, com havien preconitzat alguns, que amb el somriure no n’hi ha prou, que caldrà negociar el nou govern parlant del punt de partida més que no el d’arribada, que algunes estructures d’estat no havien estat preparades amb realisme, que la posició dels comuns és més cínica que ignorant, i que caldrà fer passos endavant i passos enrere en aquesta nova fase cap a la consolidació de la República.

—Sou deixeble de Xirinacs.
—Intel·lectualment, en l’àmbit de l’independentisme, em reconec en dues persones: Lluís Maria Xirinacs i Aureli Argemí.

Jordi Sànchez: «En campanya des de la presó»

Fer campanya des de la presó és francament difícil. El Tribunal Suprem ha denegat fa pocs dies aquest dret amb l’argument que hi hauria un risc de crear situacions tumultuoses, és a dir violentes. Tal com us ho dic! El jutge ha vist una explosió violenta que ningú més no ha vist, ni a Catalunya ni a fora. Ni tan sols els més contraris al procés sobiranista mai no havien parlat d’explosió violenta. Però ara la justícia reescriu la realitat per posar-nos i mantenir-nos a la presó.

En aquesta mateixa línia, encara espero l’acceptació del recurs d’empara al Tribunal Constitucional per suspendre la presó preventiva davant diverses irregularitats de l’Audiència Nacional, per poder gaudir dels mateixos drets que els altres candidats. La ironia de la història és que el meu escrit va entrar a l’alt tribunal el mateix dia que el TC acceptava el recurs d’empara dels qui van assaltar la llibreria Blanquerna de Madrid i evitava així la seva entrada a la presó, mentre es resol el recurs presentat per aquests militants de l’extrema dreta contra la seva sentència de presó. No m’atreveixo a dir que el TC té dues vares de mesurar, però es fa llarg, molt llarg, esperar la seva decisió sobre el meu recurs.

Vicent Partal: «Com una muralla»

«Passe què passe, a hores d’ara ja és evident que aquest país resisteix i resistirà»

Reconeguem-ho: hauríem de ser morts. I enterrats. Per això van fer el colp d’estat. Tu no fas un colp d’estat per convidar a prendre cafè o per llegir poemes. Ho fas per matar el problema. Per matar-lo, si més no metafòricament, i enterrar-lo per sempre. Un estat com cal no fa tot això que ha fet l’estat espanyol sense assegurar-se de totes passades que no deixa cap opció de sobreviure al seu enemic, al seu antagonista. I tanmateix som ací, ben vius, en el darrer dia d’aquesta campanya electoral dissenyada per liquidar-nos. Ben dreçats. Sencers. Com una muralla.

Ja veurem què passa dijous en les votacions i en el recompte. Però, passe què passe, a hores d’ara ja
és evident que aquest país resisteix i resistirà. I poca broma, amb això. Ells han violat les seues lleis, han agredit a colps milers de ciutadans, han empresonat els nostres líders, han enviat a l’exili el president, han ocupat la institució d’autogovern, han perseguit piulades i piuladors, han amenaçat funcionaris, han censurat els mitjans públics, han omplert de mentides els papers i les ones, han fet decrets de guerra econòmica i han obert centenars d’expedients, milers. Ells han fet servir la justícia per ficar la por al cos de la gent, han prohibit els llaços, ens han obligat a retirar les pancartes i les banderes, han maldat per exterminar el color groc, han posat diners i més diners i més diners i més diners encara en una campanya desigual on dos dels tres caps de llista independentistes ni tan sols han pogut acudir als debats, ni recórrer els pobles, ni demanar el vot encaixant la mà de la gent, dels qui els voldrien votar.

Toni Comín: «El proper pas»

Els consellers a qui ERC va fer confiança perquè forméssim part del Govern a partir del gener del 2016 hem d’estar orgullosos de la nostra feina. Perquè el balanç de la nostra acció de govern és positiu. En un context de dures limitacions pressupostàries degudes a l’injust model de finançament i a les conseqüències fiscals de la crisi, amb les finances de la Generalitat primer segrestades pel FLA i després directament intervingudes, amb un marc competencial cada vegada més estret, sempre coartat per les sentències d’un Tribunal Constitucional cada vegada més centralitzador... tot i així hem tirat endavant un programa de reformes socials i institucionals valent i progressista. Polítiques d’esquerres, però rigoroses. Si alguna cosa necessita aquest país és que se’l governi des d’un reformisme transformador i alhora transversal, compromès amb la justícia social i la lluita contra les desigualtats més que amb cap altra cosa. Però capaç d’aconseguir canvis efectius, no només de somniar-los i proclamar-los. Necessitem una esquerra que, a més de voler una Catalunya més justa, sàpiga com governar per aconseguir-ho. I, d’entrada, per governar calen majories electorals prou àmplies, unes majories que només s’aconsegueixen des d’una esquerra inclusiva, capaç d’obrir-se a banda i banda, capaç d’entendre’s tant amb l’esquerra més radical —en el bon sentit de l’adjectiu— com amb els sectors amb un sincer compromís social que pugui tenir a la seva dreta.

Germà Capdevila: «Soraya i el Baró»

«La vicepresidenta del govern espanyol fa gala de la supressió de la separació de poders i la fiscalia mira cap a una altra banda»

Pràcticament totes les constitucions del món consagren el principi de la separació de poders, propugnada pel Baró de Montesquieu com a garantia contra els abusos de poders i com a sistema de contrapesos per preservar la llibertat política.

Quan un dels poders de l'Estat s'excedeix en les seves atribucions, hi ha un altre poder que actua per aturar-lo i garantir l'efectivitat del sistema democràtic cap a la població que no pot defensar-se per sí mateixa dels abusos dels governants.

Si Espanya no fos una democràcia de cartró pedra, l'aplicació inconstitucional de l'article 155 no hauria estat possible. La Justícia hauria actuat amb rapidesa per evitar-lo. Tanmateix, ens domina un Estat on els tres poders estan sota en control d'una casta política hereva d'una falsa transició, que té les mans lliures per fer i desfer.

Marta Rojals: «Aprofitar el parany del 21-D»

«Hem d'aprofitar la trampa del 21-T per internacionalitzar les mancances de la 'democràcia' espanyola i, si s'escau, les del projecte europeu»

Sembla una ximpleria haver-ho de recordar, però cada vegada que el sobiranisme ha ‘demanat’ un referèndum, ho ha fet partint de la base que n’acceptaria el resultat. Qualsevol resultat, cosa que també hauria de ser òbvia. Pel que fa als ‘indepes’, entenem que si guanyava una opció que no era la nostra, ens hi hauríem de posar fulles, si aquesta era la voluntat majoritària de la gent. I és clar que perdre el referèndum no implicaria abandonar la lluita, però l’única lluita que admetríem és la que es regeix per allò que algú va anomenar ‘la força de la raó’ contra ‘la raó de la força’. Perquè vèncer sense convèncer només és sostenible per la força, i aquest no és el nostre estil. Podem tenir molts defectes, però aquest sí que no: per a copiar el model espanyol no ens hauria calgut tanta molèstia.

Si ens atenem a les regles de joc de les democràcies avançades, ja no cal dir al dret d’autodeterminació, el problema no és pas a les files de l’independentisme. El problema és que, a Catalunya, la contesa sobirania-subjugació es dirimeix entre dues cultures democràtiques ‘diferents’, per dir-ho suau. Això de la ‘cultura democràtica’ va quedar exemplificat per sempre amb el referèndum pactat d’Escòcia: tothom va entendre que el Regne Unit –sense constitució, ell– tenia una cultura democràtica ‘diferent’ que el Regne d’Espanya i la seua constitució, la seua inquisició i la raó de la força bruta.