No podent valer-se de l'exèrcit, com sempre ha fet, el nacionalisme espanyol ha decidit emprar tots els seus altres recursos en contra de Catalunya. Tots i en tota la seva potència perquè intueix que aquesta última confrontació és decisiva. Si el 21-D guanya una altra vegada l'independentisme i ho fa folgadament, Espanya haurà entrat a la història com a record.
El govern espanyol ha forçat la intervenció de la UE a favor seu segons els seus corruptes costums, subornant indirectament els seus mandataris amb premis "Princesa d'Astúries, doctorats Honoris Causa en submises Universitats i gestos similars. I tot i això, només ha aconseguit vacil·lants suports i l'incondicional del desacreditat Juncker.
Ha tret el Rei en dues ocasions amb gest feréstec i verb amenaçador. No els ha importat aprofundir en el desprestigi de la Corona lligant-la a un argument de part, d'imposició i falta de diàleg, gràcies a l'enèsim Borbó que, com tots, és incapaç de distingir entre regnar i donar suport a una dictadura o recolzar-se en ella.
De l’ús que ha fet de la policia i la Guàrdia Civil (un cos militar) innecessari dir res. Tenen Catalunya sota ocupació de les forces de repressió i estan disposats a emprar-les sense límit, com ja van demostrar amb la barbàrie de l'1 d'octubre.
Han convertit la justícia i els tribunals en un front judicial bel·ligerant que s'ha plegat a procediments de persecució no solament ideològics i inquisitorials sinó immorals. Aquesta activitat judicial, orientada per un grup de pedants d'extrema dreta a les ordres de la vicepresidenta del govern espanyol, porta el seu odi al catalanisme a l'extrem de voler arruïnar les persones acusades mitjançant mesures confiscatòries pròpies de règims tirànics. I això per part d'un govern format per un partit que s'ha finançat il·legalment i els seus caps (Rajoy i la tal vicepresidenta) s'han beneficiat personalment d'això.
Els mitjans de comunicació audiovisuals i impresos estan tots al servei del govern central, en una ostentació de manipulació, censura i ocultació de la realitat, gràcies al finançament públic (publicitat institucional) administrada amb criteris partidistes. No són mitjans de comunicació, sinó centres de propaganda del partit del govern per mentir i criminalitzar el catalanisme. La població només pot informar-se a través d'alguns mitjans digitals i les xarxes socials.
Tenen tots els partits polítics de l'arc parlamentari, excepció feta dels nacionalistes "perifèrics", al seu servei. Tots disposats a donar una pàtina de legalitat a l'arbitrarietat i la tirania d'un govern que regeix el país -no només Catalunya- al marge i en contra de la Constitució que diu defensar, per la via de la dictadura "constitucional" de l'art. 155. El suport del PP i de C’s ve de forma natural de la seva condició d'extrema dreta; el del PSOE, de la seva condició de dreta socialdemòcrata, amb l'empenta d'una exigència del Rei a la qual Sánchez s'ha sotmès; la de Podem, de la seva pròpia incompetència.
El mateix govern es dona feina a fons en la política d'intimidació, abús i arbitrarietat a Catalunya, desmantellant les seves institucions d'autogovern, ofegant econòmicament, sotmetent a persecució judicial centenars de càrrecs públics i emparant i tolerant l'activitat de bandes feixistes/franquistes (en les quals apareixen agents policials de paisà) per sembrar la inseguretat i la por als carrers catalans. El seu president, l'home dels sobresous, el responsable polític (i potser penal) de la màfia de la Gürtel es permet amenaçar el conjunt de l'independentisme i la majoria de la població catalana. I també insultar la població de l'Estat, en afirmar que els polítics que menteixen haurien de ser inhabilitats quan ell no ha fet res més que mentir des que està en política i també, suposadament, de delinquir ja en el govern.
El president dels sobresous diu que no té un "Pla B" per si perd les eleccions del 21-D, cosa molt probable ja que no sembla que la caixa B, que sí que té, li arribi per derrotar netament l'independentisme. Aspira que li doni per fer-ho brutament (recorrent a la tupinada en el recompte de vots). Però no està segur i per això torna a mentir dient que no té pla B. És clar que el té: aplicació indefinida de la dictadura del 155 fins que el bloc espanyolista guanyi les eleccions, si la UE el deixa.
Davant de tot això, l'independentisme ha fet un pas de gegant amb la internacionalització del conflicte i ha guanyat la batalla de la imatge moral i la legitimitat amb l'exili de mig govern i la presó de l'altre mig, després que el poble de Catalunya oferís un exemple únic de civisme i dignitat el passat 1 d'octubre. Seria imperdonable, incomprensible, literalment ‘canallesc’, que tot això es perdés per enfrontaments interns, ambicions i picabaralles personals en el bloc independentista.
Ho sabem totes. Al marge de les qüestions tàctiques de les llistes, més o menys comprensibles, l'objectiu estratègic només pot ser un i concitar la unitat sense fissures del bloc independentista, fins i tot durant la campanya electoral imposada pel nacionalisme espanyol. La llibertat dels presos polítics i la llibertat de Catalunya, que són el mateix, només pot aconseguir-se si els partits independentistes parlen amb una sola veu, com va fer el poble al que representen l’1/10, autèntica data de naixement de la República Catalana.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada