Esteve Plantada: «Sense arguments per resignar-se»

«La inacció i el menyspreu sistemàtic del govern central és una màquina intempestiva de fer independentistes»

Antoni Puigverd no acostuma a fer escarafalls, ni a provocar erupcions sobtades amb els seus articles, sempre ponderats i ben escrits. Al contrari. El poeta, escriptor i articulista es caracteritza per raonar i meditar allò que diu, lluny de recrear-se en l'estirabot fàcil, en el soroll atribolat o en el retrat que caricaturitza qui pensa de manera diferent. Potser per això, l'article que ha publicat a La Vanguardia aquest dimarts ha estat tan llegit i comentat. Un text molt simptomàtic del moment que vivim i del camí de no retorn que el país ha iniciat.

A aquestes alçades del procés, que un històric de les possibilitats de la tercera via afirmi que la situació és poc menys que insostenible, vol dir moltes coses. En primer lloc, que la inacció i el menyspreu sistemàtic del govern central és una màquina intempestiva de fer independentistes. En segon lloc, que Mariano Rajoy no ho tindrà tan fàcil com es pensa i que estem destinats al xoc de trens, i no pas perquè els catalans ho hagin volgut, sinó perquè Madrid no dialoga i no assumeix la magnitud del desafiament polític que té al davant.

En tercer lloc, que l'estat espanyol ja no ofereix ni la solució de la tercera via. I encara més: que una reforma constitucional ja no és creïble, i que això hagués estat –temps enllà– un factor clau per aconseguir una entesa entre l'antic sector majoritari del catalanisme i Madrid. Però no: la intransigència ha estat tan dura que no hi ha més opció que assumir la pròpia dignitat, com a poble i com a ciutadans.

La inexplicable gestió del "problema català" per part del govern central és una màquina de fer independentistes, sense saber encara si això és una benedicció o bé un exemple de la misèria gestora i moral d'un Estat cec i autoritari. "Davant d’aquest panorama, no tinc l’atreviment de recomanar contenció, és a dir, resignació" als independentistes, conclou l'article de Puigverd. Perquè ja no hi ha arguments per resignar-se, sobretot quan està en joc una il·lusió col·lectiva.

Font: NacioDigital.cat