diumenge, 16 de juliol de 2017

Joan Tardà: «Només podríem fracassar per incompetència o acovardiment»

“Precisament perquè només depèn de nosaltres, el govern complirà. I la ciutadania respondrà”

“És possible que hi torni a haver presos polítics”

Un polític coherent

Joan Tardà i Coma (Cornellà, 1953) fa més d’una dècada que va aterrar al Congrés dels Diputats procedent del món municipal. En aquest temps, assegura que n’extrau lliçons en positiu: ERC “s’ha guanyat un prestigi” per “mantenir de manera coherent els nostres posicionaments” i pel compromís del grup amb les polítiques d’esquerres. Però també en negatiu: “L’esquerra espanyola no ha sabut estar a l’alçada de les expectatives” que s’obrien en alguns moments. Tot i que no ho acaba de dir, s’intueix que l’etapa actual pot ser la seva darrera en política. “La nostra generació se sentirà rescabalada amb la proclamació de la república. Hem de fer tot i més per parir la criatura. Però qui haurà de criar-la ha de ser la nova generació”, conclou.

Joan Tardà constata que ara més que mai s’ha d’exercir el dret a decidir. Sigui quin sigui el resultat de l’1-O, creu que haver-ho fet haurà estat una victòria.

Continua tan convençut que el referèndum es farà?
N’estic convençut. Ara només podríem fracassar per incompetència o per acovardiment, i no som ases ni covards. Precisament perquè només depèn de nosaltres, el govern complirà. I la ciutadania respondrà. Si no, com ens podríem presentar davant la ciutadania? L’independentisme no guanyaria unes eleccions fins al cap de molt de temps perquè l’hauríem traït.

També està convençut de la seva validesa i de les conseqüències del resultat?
El referèndum serà legal, perquè penjarà d’una llei del Parlament. És cert que hi ha un conflicte entre legalitats, raó per la qual el sentit comú hauria de comportar que s’establís una negociació. Però, en tot cas, serà legal. I el que el farà efectiu és la participació. És evident que si fos molt baixa quedaria palès que la societat encara no té prou múscul sobiranista per fer-lo realment efectiu.

Quin percentatge estimaria vostè com a efectiu?
No es pot dir perquè tot depèn de les condicions. Si es fes amb totes les condicions democràtiques, sense cap pressió de l’Estat, és evident que el percentatge hauria de ser un. No és el mateix si les condicions fossin anòmales. Raó per la qual nosaltres no parlem de percentatges.

El límit podria ser la participació com el de l’Estatut?
Dependrà de les condicions. Perquè imaginem el fet que hi hagi municipis on no es pugui votar, i això ja vol dir que potser el referèndum no serà del tot normal. Ara, doncs, no té sentit parlar de percentatges.

Vist el que ha passat, els dubtes sobre l’1-O són només al PDeCAT o a ERC també n’hi ha?
En absolut. A mi a vegades em pregunten com pot ser que se’ns vegi tan il·lusionats, als d’ERC? I jo sempre els dic: “Permeteu-me la broma, i és que de cop i volta hem rejovenit 25 anys.” Des d’ERC vam fer mans i mànigues perquè l’Estatut sortís bé, i si hagués estat així hagués estat vigent potser durant uns vint anys. Així que ja havíem previst que per arribar a la independència havíem de passar inevitablement per un estadi federal. La nostra generació només hauria arribat fins al peu de la muntanya. I ara hem passat a viure un escenari en el qual és possible arribar a la independència... Ara tenim les condicions objectives per intentar-ho.

Pensa que és ara o mai?
El president Puigdemont va dir que encara que guanyés el no mai res seria igual. Pels independentistes, guanyar la independència és molt important, però a ERC sempre hem dit que hi ha una cosa més important, que és guanyar el dret a decidir. És cert que si exercim el dret i no guanyem ens sentirem decebuts, però mai derrotats. La derrota només la sentirem si no som capaços de fer-lo.

Creu que Puigdemont ha estat massa expeditiu amb la remodelació, o no tenia sortida?
Amb la remodelació, el president ha posat oli als coixinets pel tal que la tasca de govern per culminar el referèndum sigui un èxit. Estem orgullosos dels consellers que arriben, dels que es queden o dels que han marxat... Per què els ciutadans aniran a votar? Perquè veuran que els representants estan disposats a anar fins a les últimes conseqüències. Només hi haurà participació si tenen la percepció que la seva decisió seriosa i madura de votar sí o no té conseqüències jurídiques. La gent no vol rucades. I tothom ha de saber què s’hi juga. Tot agafarà velocitat i tothom es veurà obligat a reflexionar i preguntar-se què hi guanyo o què hi perdo... Per això, aquells partits que diuen que no faran campanya, ja en parlarem!

Des d’alguns sectors s’havia acusat Junqueras de nedar entre dues aigües. Creu que s’involucrarà fins al punt de jugar-s’hi el seu futur polític?
No és que se’l jugarà, és que ja se l’està jugant. Puigdemont, Junqueras i tots els membres del govern no només se la jugaran, sinó que ja ho estan fent. És evident que en aquest moment estan en el punt de mira de la resposta autoritària del govern espanyol. El president Puigdemont va declarar que estava disposat a anar a la presó. Representa el vèrtex d’un govern absolutament col·legiat.

Però de Junqueras sap que es deia que intenta preservar-se...
Trobo que qui diu això ho diu amb una càrrega de mala voluntat extraordinària. És evident que el que persegueix és buscar dissensions dins el govern. És insultant! És una interpretació que ben segur deu sortir de sectors contraris al procés. A Puigdemont i a Junqueras els hauríem de fer un monument!

Veu dirigents republicans, o vostè mateix, a la presó?
És possible que a Catalunya torni a haver-hi presos polítics. És poc possible, però això pot arribar a passar. De fet, en aquest moment les amenaces són d’inhabilitacions, d’embargaments, de multes... I el Codi Penal contempla penes de presó per a persones que puguin ser acusades de malbaratament de cabdals públics. Aquest seria l’escenari de la derrota final del regne d’Espanya. Perquè la democràcia sempre acaba reeixint. Ens poden fer patir i ens poden dificultat el procés. Però només poden dificultar-lo. I prou.

Quins mecanismes intueix que usaran per intentar aturar-lo?
Doncs se m’escapa. Fa temps que vaig decidir que deixaria de neguitejar-me. Perquè com que poden fer-ho tot... Poden usar el TC, la llei de Seguridad Nacional i l’article 155. El que és cert és que per fer qualsevol cosa hauran de vulnerar drets civils i hi ha un escenari inversament proporcional: a major grau d’intensitat de la repressió, menys possibilitats tenen de reeixir. Perquè vivim en el cor del món desenvolupat, i al final la democràcia sempre acaba guanyant.

Tem que hi hagi conseqüències greus per a la societat?
Jo estic convençut que s’obriran els col·legis electorals i que no podran fer-hi res. No se m’acut què poden fer, entre altes coses perquè només ho podrien evitar utilitzant mesures violentes. I és inconcebible.

El PP, de fet, diu que sembla que estiguin esperant això, una resposta desproporcionada...
Doncs no és cert. I crec que històricament sempre ha quedat demostrat que el catalanisme ha estat democràtic, cívic i pacífic. De fet, la nostra gran força és aquesta. I si hem de sortir al carrer, doncs a la catalana!, que és el que ens fa guanyadors.

De les seves darreres intervencions es dedueix que el nou PSOE que diu representar Pedro Sánchez l’ha decebut; n’esperava alguna cosa més?
No. No n’esperem res, perquè ara ja estan instal·lats en la frivolitat. Sánchez ens va dir en el seu moment que mai reconeixeria Catalunya com a nació perquè implicaria assumir el dret a decidir i autoritzar el referèndum. I ara, en deu mesos, resulta que Sánchez reconeix que som una nació cultural. Això demostra molta ignorància i una frivolitat extrema.

El PSOE propugna canvis en la Constitució. Si s’obre el debat, ERC s’hi involucrarà?
No, en absolut. Partim de la base que en l’imaginari de la majoria de ciutadans de Catalunya tot passa ja pel referèndum. I quan passi, i si guanya el sí, proclamarem la independència.

I si l’escenari és la independència, té sentit que ERC continuï a la tardor al Congrés?
Ja ho decidirem en el seu moment. Som aquí ara al servei del Parlament i del govern i farem el que ens digui la nova realitat que pugui sorgir de l’1-0.

En tot aquest procés, l’ha decebut encara més Pablo Iglesias?
Sí. Demostra que ni l’esquerra que es fa dir transformadora no està compromesa amb el dret a decidir. Sobretot perquè ja li van dir a la moció de censura: creiem que un procés constituent a Catalunya pot permetre que sigui possible a Espanya un escenari favorable a la proclamació de la Tercera República.

També s’ha vist un gir en Alberto Garzón. Els dol que els acusi de voler anar de costat amb els Pujol i la corrupció?
Ens dol molt. Pel que representa de menysteniment i d’insult als milers de catalans que són del seu partit i que estan compromesos amb el dret a decidir i perquè, francament, és un error polític que demostra que en el fons s’acovardeixen davant d’una revolució de caràcter democràtic. I això els fa perdedors i que s’assemblin a la casta. En tot cas, tots plegats hem de ser molt conscients que no hi haurà cap possibilitat en un futur que les esquerres podem anar juntes si ara ens fracturem. Perquè també seria una fractura emocional. La futura unitat de les esquerres dels anys vinents ens la juguem en aquests pròxims mesos.

I a què atribueix la posició variant d’En Comú i d’Ada Colau?
Ells tenen un electorat que no és del tot independentista, i això ho entenc. Per tant, mai no demanarem a Ada Colau que surti a demanar el sí; li reclamem que el punt de trobada sigui la crida a la participació. En tot cas, En Comú va decidir fa uns dies entendre l’1-0 com un procés mobilitzador i no dir res sobre si participar-hi o no. I que, en tot cas, al setembre ja dirien alguna cosa. Però Colau no ha esperat, ja ha dit que no hi posaria cap impediment. Estic segur que trobarem la fórmula adequada perquè es puguin obrir tots els col·legis.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada