dijous, 8 de juny de 2017

Iu Forn: «Espanya s’independitza (a poc a poc) de Catalunya»

A l'aeroport del Prat hi ha més senyors plastificant maletes amb la cosa aquella d'embolicar l'entrepà o el llucet per congelar que policies revisant passaports de viatgers. Les cues arriben a Alguaire, cosa que està millorat molt les seves xifres de passatgers.

Per renovar-se el DNI o el passaport, demanes hora avui i te la donen per Nadal. Del 2023. I ja de cara al vespre.

El corredor del Mediterrani deu el seu nom al fet que passa per Villanueva del Fresno, Astorga, Betanzos i Cabezón de la Sal.

El tant per cent d'inversions pressupostades que finalment són executades al nostre humil país és del -237%, de tal manera que el resultat és que cada any es destinen molts recursos a empitjorar diverses infraestructures.

L'allau d'inversió que va prometre Mariano Rajoy a la ja mítica jornada sobre infraestructures celebrada fa poc més de dos mesos a BCN no va ser primer matisada i després desmuntada per la realitat al cap d'una setmana, no... Montoro ja hi va passar la guillotina l'endemà mateix.

El nou model de finançament, que hauria d'haver entrat en vigor l’1 de gener del 2014, ara mateix és a... bé, en algun lloc deu estar. El problema és que ningú sap on és. I tampoc sabem qui és que hauria de saber-ho.

I podria continuar. Molta estona, però vostè segurament té coses a fer i tampoc és qüestió de passar-se aquí llegint la cosa fins al dia del referèndum. Però vaja, amb això ja ens surt una llista prou extensa com per adonar-nos de que el Govern central, a veure, ganes de complir, invertir, solucionar i executar, no gaires.

En un moment en què una gran majoria de catalans vol votar a veure si marxem o ens quedem, se suposa que si l'Estat espanyol volgués que ens hi quedéssim, hauria de fer el possible per demostrar-nos que ens estima. I sabent que molta gent vol marxar, la millor manera de convèncer-los seria posant més policies a controlar passaports, més personal a fer el DNI i el passaport, aclarir d'una santa vegada el traçat real de la broma en què han convertit el corredor mediterrani, complir amb les inversions que prometen i que toquen per llei, complir les promeses sobre les promeses d'inversió fetes sobre infraestructures ja compromeses per llei i que no han estat executades tot i haver estat promeses i, sobretot, complir la llei, en general. Sí, perquè si complir la llei és el gran argument polític que justifica la postura immobilista d'un Estat que no compleix la llei, imagini's el nivell de la resta.

Per tant, aquest desinterès, aquest desgavell, aquest desori, aquesta falta de rigor i de compromís, aquestes poques ganes de deixar anar ni un euro a Catalunya, només té una explicació: no volen gastar en un lloc que saben que tard o d'hora deixarà de ser seu. No hi ha cap altra explicació.

És allò del pis de lloguer que saps que has de deixar d'aquí un any. Si hi surt una esquerda a la paret, allà es queda. Si les aixetes no acaben de tancar bé, hi fots un MacGyver amb un clip i una goma de pollastre i tema resolt. I si les finestres no tanquen gaire bé, un paper de diari i ja s'espavilarà qui vingui al darrere.

Espanya s'està independitzant de nosaltres. A poc a poc, però sense pausa. Ara només falta que una gran majoria de nosaltres opti per fer el mateix, però en sentit invers.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada