Al president Puigdemont li van preguntar dimecres quant de temps pensava deixar al president Rajoy per a respondre la carta en què li demanava una negociació sobre el referèndum. La resposta va ser que la carta li arribaria avui i que, com que la qüestió és important, ja comptaven que no diria res abans de quaranta-vuit hores. Puigdemont s’equivocava i Rajoy gairebé no ha deixat passar ni minuts abans de donar la resposta, una resposta que marca el començament de l’etapa final: no a tot.
Amb això s’obre una situació nova, que el Parlament de Catalunya i el govern oficialitzaran, com és lògic, en el moment que ho consideren convenient: no cal esperar res ni ningú. Catalunya ha demostrat de sobres l’interès a resoldre l’afer per la via negociada per no causar sotracs, però en vista del tancament rotund de l’estat ara, simplement, la majoria parlamentària ha de complir el mandat que els ciutadans li van atorgar. Els vam votar per fer la independència en divuit mesos i això han de fer. Tenint en compte, això sí, que no seran divuit sinó vint, des del moment que va haver-hi un govern, o vint-i-tres si comptem des de la constitució del parlament. Després de l’espera de segles, i vistes les complicacions que hi ha hagut per a arribar fins ací, per mi la diferència no és cap inconvenient.
Ara toca, doncs, que la segona quinzena de setembre, l’1 d’octubre a tot estirar, es faça el referèndum. Que tinga una pregunta clara i que la llei de transitorietat deixe ben dibuixada la passarel·la jurídica que ens permetrà de proclamar la república si el resultat hi és favorable. Què faça o què diga Espanya, a partir d’aquest moment, no té importància.
I, en tot cas, ara la pressió passa tota sobre Rajoy. Els qui clamen per una solució negociada –ahir el Cercle d’Economia– ja poden començar a pressionar-lo a ell. Si no hi ha eixida negociada és perquè ell no ho vol. I els qui creuen que no hi ha d’haver diàleg sinó submissió de la població de Catalunya ja poden començar a demanar-li què pensa fer per aturar el referèndum. Perquè no podrà oferir cap resposta convincent.
Rajoy haurà d’entomar una gran tronada per mirar d’explicar què fa. I, en contrast, el govern i el parlament de Catalunya tenen un camí clar al davant, perfectament pactat i mil·limetrat. Sense gens de pressió més enllà de complir la voluntat dels votants i no deixar-se impressionar per res. Però mireu si han canviat de pressa les coses, que aquells que preguntaven com faríem el referèndum ara ja només pregunten de quina manera pensa impedir-lo Rajoy. Benvinguts a l’etapa final.
Font: VilaWeb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada