La presidenta del Parlament, Carme Forcadell (Xerta, 1957) s’enfronta a dues causes judicials pel procés i a unes sessions parlamentàries cada vegada més tenses.
Com porta la pressió de la justícia?
Amb tranquil·litat. Faig el que he de fer com a presidenta del Parlament. Ni les amenaces ni les intimidacions faran que m’aparti un mil·límetre de defensar la llibertat d’expressió dels diputats.
Quan creu que hi haurà sentència?
No controlo els temps, però s’han acumulat els dos casos i em perjudica. En el meu cas han anat més de pressa del normal.
El Parlament viu plens molt tensos i se l’ha acusat de parcial.
Estic molt tranquil·la. A una presidenta del Parlament no se li pot demanar que renunciï a la seva ideologia, però sí que sigui equànime. Jo ho soc, no afavoriré mai un determinat grup. El meu objectiu és que al Parlament s’hi pugui parlar de tot.
Fins i tot quan el TC ho prohibeix?
No podem permetre que la censura entri al Parlament, posaríem en qüestió els fonaments de la democràcia i la separació de poders. No podem fer que la mesa es converteixi en un òrgan censor, ha d’admetre a tràmit les iniciatives si es compleix el reglament. No podem decidir de què es parla i de què no es parla.
Creu que està desobeint?
Compleixo escrupolosament el reglament i les meves funcions com a presidenta. Fem el que toca fer: permetre que es pugui parlar de tot. Si en qualsevol racó es pot parlar de la independència, ¿per què no al Parlament?
Però quan els juristes adverteixen que s’està desobeint si es tiren endavant algunes votacions...
Els juristes no ens han dit que no es pot votar. Saben que l’únic òrgan sobirà és el ple. Sí que van demanar que llegíssim una nota perquè el ple sigui conscient de què farà. Al ple la funció de la mesa és ordenar el debat, no decidir què es vota.
No és la tesi del TC.
El TC vol que la mesa faci d’òrgan censor, però la mesa no pot entrar en el contingut del que es vota: ho diu fins i tot el mateix TC. S’ha d’entendre que estan substituint un diàleg polític que no té el govern espanyol. Per què s’intenta resoldre judicialment un problema polític?
L’amenaça també pot ser per als funcionaris del Parlament i el Govern.
Al Parlament només afecta la mesa, no els funcionaris.
L’estratègia del govern espanyol és atemorir polítics i funcionaris?
Ho és, però saben que no funciona. Al Parlament no ha funcionat.
El secretari general, Pere Sol, va plegar.
Ho va fer per raons estrictament personals i va desmentir que fos pel procés. Els lletrats fan la seva feina.
Darrere la nota al ple per recordar el que diu el TC no hi pot haver por que els situïn com a còmplices?
No, compleixen la seva feina i han de complir-la. Salvaguardar els funcionaris és una preocupació nostra, dels polítics. Compleixen amb la seva funció de lletrats i ho fan molt bé.
Diu que el TC atempta contra la sobirania del Parlament. ¿També ho fan els grups que demanen que s’acatin les sentències?
Defensen les seves posicions polítiques, i és molt legítim. Als plens hi ha crispació, i som tan diferents que és normal.
S’esperava ser tan protagonista?
Esperava que fos complicat i difícil, però no que el Parlament fos tan protagonista. No era un lloc ni una situació fàcil. Però estic molt tranquil·la. He fet el que em pertoca.
Si la condemnen, ¿vindrà al Parlament a fer les seves funcions?
No fem futuribles. No sabem què passarà. Però no m’apartaré ni un mil·límetre de la defensa de la llibertat d’expressió. El meu procés no és jurídic sinó polític.
Quan es votin les lleis de desconnexió, hi haurà un doble marc legal?
La llei és decisió dels grups, i a la mesa actuarem d’acord amb el reglament. El Govern ja ha dit, però, que no hi haurà dues legalitats.
Com creu que acabarà el procés?
Va començar a les urnes i acabarà a les urnes. Hi ha un Govern compromès amb el referèndum. I quan el Govern que es va comprometre amb el referèndum ja sabia que no seria fàcil. És molt complicat, i tant. I hi ha dificultats. Però no són insalvables. Estic convençuda que s’arribaran a posar les urnes. S’arribarà a votar? Ja veurem què passa aquell dia.
El Govern diu que la mobilització popular serà important.
No estaríem aquí sense la mobilització popular, és importantíssima.
Ara fa falta més compromís, amb una manifestació no n’hi ha prou.
No tinc cap dubte de la voluntat dels ciutadans. Recordo que cada Diada deien que la gent no sortiria, i any rere any sortia. Els ciutadans volen decidir el seu futur.
Pot haver-hi un cert desgast cinc anys després de l’inici del procés?
El desgast no s’ha notat mai. Som a la vora de decidir el futur i això esperona la gent.
Fins on creu que està disposat el govern espanyol per aturar el referèndum? Més enllà dels tribunals?
Crec que sí, però no em feu concretar perquè no ho sabria dir. Però la voluntat del Govern i els ciutadans és molt forta.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada