divendres, 10 de març del 2017

Nerea Rodríguez: «La garantia del procés»

"La primera presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, encapçala ara el Parlament de Catalunya. De símbol a símbol, del carrer al Parlament"

L'Assemblea Nacional Catalana acaba de fer cinc anys. Els fa en un context que poc té a veure amb el moment històric en el qual va néixer, amb un Artur Mas encara mínimament esperançat demanant a Madrid un pacte fiscal per a Catalunya. Això passava pocs mesos després que l'ANC veiés la llum i pocs dies després de la primera manifestació realment multitudinària de l'11 de setembre. Aquella negativa de Mariano Rajoy a negociar sobre la possibilitat d'un pacte fiscal va decantar-ho tot, i l'ANC va anar adquirint cada vegada més protagonisme, precisament per aconseguir aglutinar una gran part de la societat civil indignada amb l'status quo.

En aquell moment, l'Assemblea va començar a jugar un paper preeminent en la vida política catalana, fins a arribar a organitzar les manifestacions més massives que ha viscut mai Catalunya. Les milers de persones que formen aquesta entitat sobiranista han estat col·laboradores necessàries perquè les institucions catalanes i molts dirigents polítics hagin donat passos endavant i s'hagin posat a liderar el que sembla l'opció preferida de la majoria de catalans.

Ara la situació és totalment diferent. Però la importància de l'ANC no ha disminuït gens ni mica. Quan els rumors de la possible aplicació de l'article 155 de la Constitució -referent a la suspensió de l'autonomia- són més forts que mai, i fins i tot ja s'està parlant de la possibilitat que el govern espanyol activi l'Estat d'excepció per frenar el procés, mitjançant l'article 116 de la Carta Magna, l'existència d'una entitat com l'ANC es fa cabdal.

En el moment clau de confrontació, les institucions catalanes no podran apelar a cap Tribunal Constitucional, ni a cap exèrcit, només tindran la gent. Tant és així que la primera presidenta de l'Assemblea, Carme Forcadell, encapçala ara el Parlament de Catalunya. De símbol a símbol, del carrer al Parlament. El fet és que serà precisament la gent, formant part de l'ANC o confiant-hi, la que determinarà si el món es pren seriosament això que anomenem desconnexió i independència.

Font: elMon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada