Per tal de justificar, normalitzar i que no escandalitzi la repressió que vindrà, el govern espanyol està intentant que cali, a mode de consigna, l’expressió “amb proporcionalitat”. Ja fa temps que la fan servir però aquesta setmana la han intensificat. La han dit cinc membres de l’executiu: el president Rajoy, la vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaria, el ministre Rafael Catalá, el portaveu Iñigo Méndez de Vigo i el delegat Enric Millo.
Amb l’escut de “amb proporcionalitat” es vol transmetre la idea que la resposta que doni l’Estat a qualsevol moviment que vingui de la Generalitat (Parlament o govern) estarà plenament justificada perquè l’acció catalana serà tant bèstia que caldrà una resposta igual de bèstia.
Si és el govern espanyol el que comença a establir les mides d’aquesta proporcionalitat, després la opinió pública no trobarà tan exagerades determinades mesures de resposta perquè s’intentarà equiparar una gravetat amb l’altra com si les forces estiguessin igualades. En el moment que la Constitució diu en un dels seus articles que els garants de la unitat són els tancs, qualsevol proporció resulta esbiaixada.
Però vaja, anem a veure algunes mostres recents de proporcionalitat:
Proporcionalitat deu ser que per permetre posar unes urnes de cartró, quatre membres del govern Mas podrien quedar inhabilitats per a càrrec públic durant 10 anys. Inhabilitat vol dir, per entendre’ns, que no poden ser ni regidors de l’ajuntament del seu poble o ciutat.
Proporcionalitat és que la Guàrdia Civil entri al despatx del president del Port de Barcelona a buscar un expedient del qual ja en tenia una còpia el mateix Estat perquè aquest, el port, és un organisme amb participació estatal. En canvi, tot un ex tresorer del PP va dir, en seu judicial, que al govern espanyol no li fan falta comissionistes per adjudicar obra pública perquè els ministres ja van solets a la llotja del Bernabéu. D’aquesta declaració no se n’ha derivat cap investigació de la fiscalia ni a Florentino Pérez ni a ministres al·ludits.
Proporcionalitat deu ser que dels últims 96 litigis entre Estat i Generalitat, el Constitucional n’ha resolt 70 a favor del govern espanyol i 26 a favor del català. Però atenció, de les 26 causes guanyades per Catalunya, no se n’ha aplicat cap. Hi ha dos casos molt actuals i flagrants: el de les beques universitàries i el del 0,7% solidari. En tots dos casos, el Tribunal ha dit que són uns diners que ha de gestionar Catalunya però no només no en traspassa la competència sinó que en controla els diners com si fos una aixeta paternalista: ara t’has portat bé, ara els tens. Ara t’has portat malament, ara no te’ls ingresso.
Proporcionalitat deu ser que 1.800.000 persones votin a favor de l’Estatut de Catalunya el 2006 i després un tribunal integrat per dotze persones faci i desfaci.
Proporcionalitat deu ser que per permetre celebrar un debat al Parlament, on es pot votar a favor però també es pot votar en contra, la presidenta de la cambra pugui ser fulminada del càrrec.
Proporcionalitat deu ser que entre permetre una votació o tancar una escola s’opti pel precinte. És més: per assumir el control de les escoles no fos cas que els directors trenquessin aquest precinte. Un parèntesi amb això: cap membre del govern ha desmentit la informació atribuïda a “fonts de la Moncloa”. És a dir, es dóna per bona. Una cosa semblant ha passat amb el ministre de Justícia sobre si el govern espanyol aplicaria l’article de la Constitució que permet la suspensió de l’autonomia de Catalunya. (Una altra desproporció: per crear l’estat de les autonomies cal tot un procés constitucional, per carregar-te’l cal una ordre executiva)
Proporcionalitat deu ser, tal com va dir Soraya Saenz de Santamaría, “que nunca es tarde para tomar medidas drásticas para garantizar la democracia”. És a dir, la contradicció de prohibir les urnes per garantir la democràcia. Resumeixo: prohibir les urnes i tancar col·legis electorals per garantir la democràcia.
És per proporcionalitats com aquesta que és molt possible que dilluns la resposta de la ciutadania al judici ‘proporcional’ contra el 9N sigui també proporcional a tota aquesta desproporció.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada