dimarts, 29 de novembre del 2016

Xevi Xirgo: «Diàleg i desobediències»

En plena onada de l'operació Diàleg(Mare de Déu que es farà llarg, això) i en plena operació Conferència de Presidents (còmica, ahir, la baralla entre Albiol i Arrimadas per veure qui era més espanyol i qui feia la reunió unionista més gran), fa gràcia que ens retreguin tan sovint això de les desobediències. Avui el vicepresident del govern presentarà el pressupost i s'haurà obert la cursa entre el Consell de Ministres i el TC a veure qui diu més aviat allò que és il·legal, que la partida pel referèndum no compleix la llei i que no es pot desobeir ni l'Estat ni la Constitució, que és aquesta mena de Codi Penal contra els polítics, en paraules de Junqueras. I si encetem l'any amb nou pressupost (vagin-se preparant) entrarem a la fase B, la de la màquina de fabricar suspensions cautelars de càrrecs polítics un rere l'altre amb l'argument, és clar, que desobeïm. I jo em pregunto: i, posats a fer, segons quines altres desobediències, quina pena haurien de merèixer? Què fem quan és l'Estat qui desobeeix impunement allò que aprova? A quin tribunal hem d'acudir? Van llegir vostès, fa quatre dies, la denúncia que va fer la Cambra de Comerç amb relació a les inversions de l'Estat a Catalunya? Dels 949,5 milions pressupostats, només en van executar 555,9, un 59%. I es queden tan amples. I ara a vostè li pot semblar que 555,9 milions d'euros són molts. Però faci, sisplau, l'exercici que va fer el president de la Cambra en explicar-ho. Aquests 555,9 milions d'euros representen el 9,9% del pastís total d'inversions de l'Estat, i Catalunya representa el 16% de la població d'Espanya i el 18,8% del PIB de l'Estat. L'informe sosté que de les obres previstes a Renfe, per exemple, només se n'acaben executant un 5%. I això, any rere any. I la pregunta, i torno al principi, continua sent la mateixa: i nosaltres què fem, quan l'Estat desobeeix de la manera que desobeeix? Que no és una desobediència el que practiquen un dia rere l'altre amb Catalunya? On és el TC de les inversions? I de tantes altres injustícies? Ara que ja ha quedat demostrat que el TC no és cap àrbitre sinó que porta la camiseta de l'equip visitant, i que s'asseu a la seva banqueta, què fem? Què fem amb les seves, de desobediències? A mi només se m'acut una manera de solucionar-ho.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada