dissabte, 5 de novembre del 2016

Gemma Aguilera: «La síndrome del búnquer espanyol»

Un home expulsat a patacades del búnquer, abruptament desposseït de la protecció dels lobbys mediàtics i empresarials de la llotja del Bernabéu, menystingut pels mateixos aparells polítics que sostenen el règim, el mateix règim que ha procurat pel seu sosteniment econòmic des que tenia 26 anys i van nomenar-lo assessor del Parlament Europeu. El Pedro Sánchez de Salvados ha vist la llum i denuncia el segrest de la política honesta per part del diari El País i d’empreses com Telefónica. Ras i curt, denuncia el pacte d’elits sobre el qual es va bastir la Transició. Però aquest mateix Pedro Sánchez no vol dinamitar la fortificació del règim 78 i fer net, al contrari, hi vol tornar a entrar!

El nou executiu de Mariano Rajoy i del PSOE Andalús és la garantia que aquest búnquer seguirà blindat per una bona temporada. Espanya és incorruptible, les regles del joc són exactament les mateixes que es van establir fa quaranta anys. I gairebé ningú no les vol canviar. Tampoc Pedro Sánchez, encara que els militants fidels s’ho pensin.

Tampoc no pretenen demolir l’edifici Ciudadanos i Podemos. Els primers volien assaltar-lo i acabar ocupant les poltrones del PP per simple substitució. Com és notori, l’assalt ha acabat en tragèdia i ridícul estrepitós. I els de Pablo Iglesias pretenien una operació encara més difícil, una segona Transició. Una reforma, que no una revolució, que dotés el règim del 78 de prou flexibilitat com per evitar el trencament de la unitat d’Espanya i que alhora permetés a Podemos ocupar l’espai del PSOE en aquest búnquer. En definitiva, els taronges i els morats lluitaven per entrar-hi, i des de dins, sense tocar la decoració interior, dotar-lo d’una carcassa més moderna.

Espanya és incorruptible. Fins quan? Impossible de determinar-ho. Però hi ha una escletxa, que de consumar-se seria una gran sort per als ciutadans de l’Estat espanyol, i és que la independència de Catalunya faci trontollar tant les parets del refugi que l’edifici s’hagi de demolir i construir de bell nou.

Font: elMon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada