dimarts, 5 de juliol del 2016

Liz Castro: «Independència: declarar-la, proclamar-la però sobretot celebrar-la»

"Tenint un mandat clar de la gent, la comunitat internacional otorgarà el reconeixement. Si es perd el referèndum, es convocaran eleccions autonòmiques. Caixa o faixa. Acabem el procès i l'acabem bé"

Si no fem DUI, la RUI tornarà a ser un 9N (i això ja ho hem fet). I si fem DUI, aleshores ja no cal RUI. Tan difícil és d'entendre?
—Xavier Sala i Martin

Encara recordo el dia 19 d'octubre del 2014, el dia del "president, posi les urnes!" en que em vaig trobar amb un jurista conegut i prestigiós a la Plaça Catalunya i em va explicar que una proclamació no era el mateix que una declaració. Portava mesos preocupant-me per la paraula "consulta" i el fet que no era pas sinònim de referèndum, i el matís no em va fer gens de gràcia. No perquè no pugui haver-hi diferència legal (que és discutible) sinó perquè la gent no ho entén.

Si dius a la gent que vas a "proclamar" la independència, no els pots explicar que compte, això no és el mateix que "declarar-la". Al final, tot sembla un joc de paraules. I ara és molt important que no juguem.

La primera vegada que vaig sentir al president Puigdemont dir "no farem una DUI aquesta legislatura" em va preocupar, perquè semblava contradir directament una altra promesa de Junts pel Sí: que si guanyaven les eleccions, tiraven endavant amb la independència justament durant aquesta legislatura. Com s'encaixaven les dues coses? Només en la forma: no anava a fer una declaració unilateral d'independència, però una declaració d'independència potser sí, i una ruptura, potser també.

He tornat mil vegades al programa electoral de Junts x Sí per descobrir el truc. Explica que després de guanyar les eleccions, es redacten les tres lleis de desconnexió —la d'hisenda, la de la seguretat social i la de transitorietat jurídica. Amb l'aprovació de les primeres dues, tirem endavant amb dues estructures d'estat essencials. Amb la tercera, ens explica el programa electoral de JxSi, trenquem amb "l'ordre jurídic espanyol", o com ens va explicar l'altre dia la Marta Rovira, la llei de transitorietat jurídica és el punt de ruptura amb l'Estat espanyol.

Però, i aquí hi ha la clau, la ruptura no cal que sigui una declaració, unilateral o d'altra mena. Només cal que sigui una ruptura real amb la legalitat espanyola. En veu baixeta, si es vol, però al Parlament. És així com podem trencar amb l'Estat i no fer encara ni declaració ni proclamació. Shhh. No passa res.

Ara, si ja fem la ruptura, per què cal fer un referèndum? No vam votar ja el 9N2014? No vam guanyar el plebiscit el 27S? Sí i no. El 9N va nèixer consulta i va acabar com un procès participatiu. Va ser un gran acte de desobediència, però mai es va plantejar com res més que una manera de demanar el parer de la gent. No va tenir mai conseqüències clares vinculades. Ningú no imaginava que donava peu a la independència immediata. En resum, no va ser referèndum.

Del 27S, es pot discutir que el vam guanyar. Un 48% a favor de partits independentistes i només un 39% en contra. Que un 11% que no es van posicionar ni a favor ni en contra, i si treus els 11 i multipliques i sumes i restes, pot sortir uns 55 vs 45. Però veuràs que si intentes explicar tot això a una audiència internacional, els perds a mig camí i amb ells el reconeixement internacional.

I per tant, els nostres líders polítics ens han dit que encara no hem arribat al moment de "ser independents". Toca tres lleis de desconnexió, i referendar la ruptura amb procés constituent i referèndum sobre la constitució.

Però som molts, i una gran majoria dins el Secretariat de l'ANC, i sobre tot després del debacle dels pressupostos, que veiem unes eleccions "preconstituents" com un altre joc de paraules. Com farem que els altres partits les tractin així i no com a eleccions autonòmiques? I com mantindrem la unitat amb unes altres eleccions que contraposen els interessos dels diferents partits, indepes i no?

Hem pensat que és millor enriquir el full de ruta existent amb un referèndum d'independència. Unilateral si cal. Un referèndum claríssim que no barreja ni procesos constituents ni eleccions parlamentàries amb una pregunta senzilla sobre la independència i només la independència. Un referèndum, que a diferència d'una consulta, no només pregunta l'opinió de la gent, sinò que l'empodera a DECIDIR. Si es guanya el referèndum, es guanya la independència i es pot declarar, proclamar i celebrar. Tenint un mandat clar de la gent, la comunitat internacional otorgarà el reconeixement. Si es perd el referèndum, es convocaran eleccions autonòmiques. Caixa o faixa. Acabem el procès i l'acabem bé.

Però no ens quedem aquí. Recordem-nos que va ser el mateix president Puigdemont que va ser el primer en parlar del referèndum unilateral, en una entrevista amb Mònica Terribas, poc després de jurar el càrrec. I el catedràtic Antoni Abad Ninet va fer-ne una ponència al Parlament. El partit Demòcrates està molt a favor. Molts líders polítics de Convergència i d'Esquerra han dit que no el veuen amb bons ulls, i molts periodistes i politòlegs també li han donat el seu vist-i-plau.

La CUP també està a favor, i hi ha més d'un que pensa que això és prou raó per desqualificar la idea, però això com diem als EUA seria llençar el nadó amb l'aigua de la banyera. Si la idea és bona, i si ens porta a la independència, no es pot descartar només perquè li agrada a la CUP.

Un referèndum té diverses avantatges més: convida i retrata a l'hora els votants de Catalunya Sí Que Es Pot, que sempre han dit que creuen en el dret a decidir. Es veuran obligats a donar suport a un referèndum, i com a molt mínim, votar-hi. L'altra avantatge és que ens permet votar netament sobre la independència sense entrar en el fangar de la Constitució (que si oficialitat de l'idioma, exèrcit, i polítiques vàries!), i després de guanyar el referèndum, convidar als votants del No a ajudar a construir el nou país, donant-li una base més forta i transversal. Al nou país hi necessitarem tothom.

Per tant, al profe Sala i Martin, li diria: "Si no fem ruptura, un referèndum podria tornar a ser un 9N. Per sort, la llei de transitorietat jurídica és aquesta ruptura. Si fem una ruptura (o una DUI) sense un 50% més no tenim reconeixement internacional i no tenim independència. Per tant, sí que cal el referèndum. Cal que sigui unilateral? Només si l'Estat no el pacta (És a dir, segurament sí, però no és culpa nostra). I cal que sigui vinculant? I tant, amb clares conseqüències: guanyem el referèndum, i guanyem (declarem, proclamem, celebrem) la independència.

Font: Mon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada