Empar Moliner: «Una tapa de “nació cultural” amb dos pebrots i morro»

La candidata Meritxell Batet va anar ahir a la Terribas i va revelar que aposta “per una reforma de la Constitució”. Ara bé, no seria per aconseguir un concert econòmic com el dels bascos per a Catalunya. “El concert respon a una trajectòria històrica d’uns territoris -va anunciar-nos- i jo poso l’èmfasi en els resultats. Catalunya el que ha de tendir és a poder aconseguir els mateixos resultats. No és tan important el mètode com tenir la suficiència econòmica per portar a terme les polítiques i que es tingui un tractament igualitari respecte de les altres comunitats”. M’encanta. Ser català és com ser dona en una fàbrica del XIX. Penques com un home, però cobres la meitat. Per què? Noia, “per una trajectòria històrica”. Treballa el doble, reina, que així “aconseguiràs els mateixos resultats”.

I us preguntareu, amables lectors, per què reformaria la Batet aquesta sagrada Constitució, doncs? M’eixugo els ulls i us ho escric: com a “fruit del resultat de les negociacions” s’hauria d’aconseguir que es reconegués que “Catalunya té una identitat molt forta, una llengua pròpia i una cultura”. Després d’això va citar Peces-Barba i va dir: “La nació cultural catalana és indiscutible. Hi ha raons objectives que ho avalen”. Gràcies. Manel, baixa. Marcelo, aparca’m el patinet.

Una identitat “molt forta”. No pas una identitat i prou. Però de què depèn la fortalesa? Del fet que es noti molt, com la personalitat? I, esclar, tenint aquesta identitat tan forta, és normal que s’hagi de “reconèixer” que Catalunya té una llengua pròpia i una cultura. Perquè Catalunya és (aquí m’emociono) “una nació cultural”. I si us pregunteu què és una “nació cultural” us ho diré. És el que fas servir quan no pots dir “nació” i prou. Diguéssim que és, una mica, com allò de la “intel·ligència emocional”. És el que et diuen que tens quan no et poden dir que tens intel·ligència i prou.

Font: ara.cat