Crec que és molt important posar a l’abast de tothom algunes dades per tal que es puguin visualitzar, d’una banda, les exigències que fa el ministre a les comunitats autònomes que no responen a les directrius d’Europa, i d’altra banda, els seus flagrants incompliments.
D’entrada, cal dir que el que fa el ministre Montoro és centrifugar el dèficit i recentralitzar els ingressos. Serveixin com a exemples els objectius de dèficit per l’exercici 2015, del qual acabem de conèixer les dades: 4,2% del PIB per al conjunt de les administracions públiques, del qual el 3,5% seria per a l’Administració central i la Seguretat Social (2,9 i 0,6 respectivament) i només el 0,7% per a les comunitats autònomes. Què vol dir això? Vol dir que l’Estat s’atorga un gran marge del dèficit, que pràcticament no li cal fer retallades i que exigeix un dèficit impossible de complir al conjunt de les comunitats autònomes i de manera especial a Catalunya. Tot i així, enlloc del 4,2 %, passem al 5,16%, fet que suposa un desviament dels comptes de prop de 10.000M€ i el fracàs de la política fiscal del senyor Montoro i el PP.
Mirem-ho des d’una altra vessant, la de la despesa. Les comunitats autònomes representen un terç de la despesa pública total. Doncs semblaria lògic que l’objectiu del dèficit fos un terç del total, és a dir, l’1,4% del PIB i no el 0,7% que exigeix Montoro a les comunitats autònomes.
D’altra banda, les comunitats són les administracions que més recursos destinen a polítiques socials com educació, sanitat, protecció social i habitatge, que representen el 75% de la seva despesa. En canvi, l’Estat és l’administració que menys destina a despesa social, només un 19% (66% si hi sumem la Seguretat Social). Per tant, molt lluny de la despesa que fan els governs autonòmics en polítiques socials.
Si analitzem tota la legislatura passada, des del punt de vista del dèficit, es pot constatar que mentre l’Estat, conjuntament amb la Seguretat Social, redueix el seu dèficit un 24%, mentre que el conjunt de les autonomies ho fan en un 51%, més del doble. Aquestes xifres evidencien que qui més despesa social té és qui fa més esforç en la reducció del dèficit.
Durant la darrera part de legislatura, el ministre Montoro es dedica a fer política electoralista, baixant determinats impostos i ara, quan els ingressos no són els previstos i els números no li quadren, diu disbarats. Doncs ja no enganya ningú en el seu intent d’amagar la seva incapacitat d’ordenar els comptes.
En conclusió, malgrat el pèssim sistema de finançament de les comunitats autònomes i els constants incompliments del senyor Montoro amb Catalunya, l’esforç de contenció del dèficit de Catalunya és molt superior, amb un 40%, que el de l’Estat. Que no ens vingui a donar lliçons de res.
Per tant, aquesta és una raó més per la qual volem un Estat propi, que ens permeti recaptar tots els nostres impostos, fer la nostra política fiscal i atendre amb molta més qualitat i dignitat els nostres serveis socials, que en definitiva vol dir millor i més benestar per als nostres ciutadans.
Per tant menys supèrbia, més humilitat, molta menys demagògia i més donar explicacions en seu parlamentària, cosa que no fa, ni ell ni Rajoy ni cap ministre del PP, fet que suposa una deslleialtat amb els ciutadans.
Font: in.directe.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada