diumenge, 24 d’abril del 2016

Gemma Aguilera: «Ni Íbex-35, ni TC, ni rei: Espanya fracassa»

Els magistrats del Tribunal Constitucional fumant puros un diumenge de toros, els barons jubilats del PSOE i el PP en reservats de la capital, la monarquia, enfangada fins al coll, i l'omnipresent Íbex-35 que mou els fils ocults del país, hauran fracassat si no hi ha un gir argumental molt potent aquesta setmana a la Zarzuela o al Congrés dels Diputats. Cap d'aquestes superestructures d'Estat no haurà estat prou solvent com per evitar la convocatòria de noves eleccions a Espanya imposant una gran coalició d'Estat que talli d'arrel qualsevol intent de revisar, encara que sigui superficialment, l'estatus quo sorgit del règim del 78.

Si, com tot apunta, hi ha eleccions el 26-J -sense descartar un acord d'Estat in extremis-, voldrà dir que el projecte polític de l'Espanya de la Transició ha fracassat, ni que sigui temporalment, per primera vegada en quatre dècades. Basat en l'alternança entre la dreta i l'esquerra i la gestió política a cop de decret per majories absolutes, ha entrat en col·lapse arran de la irrupció de Podemos i Ciudadanos, que havien de ser simples crosses del bipartidisme per completar una majoria absoluta en cas de necessitat. Només havien d'assumir la feina que tan servilment havien fet CiU i el PNB.

Però resulta que a una majoria de catalans ja no els fa por ni l'Íbex-35 ni el TC. Tampoc un rei que prou feina té a surar entre la merda que l'envolta. L'independentisme ha començat la desconnexió a cara descoberta, i els 'comuns' han defensat estoicament que volen decidir el seu futur. Cadascú amb ritmes diferents, però aquests catalans, majoritaris al país i al Parlament, han deixat clar que ja no són súbdits temorosos del règim. I el poder, sense aquests súbdits, es desinfla. L'Estat, Espanya, podria trobar-se a pocs dies d'un fracàs estrepitós.

Si Espanya torna a les urnes és, gairebé exclusivament, per l'existència del procés. El PSOE ha rebutjat un govern progressista amb Podemos perquè la unitat d'Espanya és un bé superior a les seves sigles obreristes i progressistes. I sense el procés en marxa, el PP governaria amb C's amb una generosa abstenció dels convergents i el PNB.

En un hipotètic 26-J, és possible que es pugui desencallar el bloqueig momentani d'Espanya, però l'hemorràgia que pateix el règim del 78 és incurable. Es podrà taponar temporalment, però acabarà dessagnant-se. Que a Espanya no siguin capaços d'arribar a acords per blindar el seu Estat és una bona notícia per a l'independentisme, si sap treure-li profit.

Però, què li deu fer tanta gràcia al ministre d'Economia en funcions quan el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem li pregunta si és viable una gran coalició esquerra-dreta a Espanya i respon rient com una lloca?

Font: Mon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada