El to és amable, però el fons és autoritari: -El referèndum a Catalunya no es podrà fer mai! -Mai? Què vol dir mai en termes democràtics? Vol dir -li dic- que Espanya ha lliscat definitivament cap a una democràcia formal però autoritària? -No, de cap manera. Vol dir que els demòcrates hem de fer tot el possible per barrar el pas als que han imposat un ideari secessionista a la societat catalana a través dels mitjans de comunicació i de l'escola. -O sigui que a Espanya els demòcrates sou els que barreu el pas a un referèndum. Aleshores, els que insistim en què per resoldre les diferències polítiques cal enfortir l'imperatiu democràtic, què som?
Aquesta és una conversa real amb un demòcrata progressista espanyol. La meva darrera pregunta va tenir la resposta habitual. Segons l'amic progressista espanyol, els catalans independentistes, especialment els que venim del federalisme, som gent que ens hem deixat enganyar. La pressió del pensament únic i de les prebendes a l'administració pública expliquen la nostra predisposició a acceptar una posició de totes totes irracional i contrària als interessos de la ciutadania.
La conversa no es va quedar aquí. Vaig tenir ocasió de fer-li notar que el seu plantejament em recordava els posicionaments més reaccionaris dels antidemòcrates europeus del XIX que es negaven a admetre la democràcia perquè consideraven que els éssers humans no estaven dotats de la capacitat de decidir i escollir.
Vaig fer-li notar que el seu prejudici sobre la facilitat amb què ens deixàvem manipular els catalans que defensàvem la independència m'indicava una interpretació sobre la maduresa política de la societat catalana absolutament paternalista i més pròpia d'un propietari de finca que no d'un polític més o menys assenyat i interessat en la comprensió de la realitat.
En el fons -vaig continuar- el problema de molts dels polítics espanyols és que el procés polític català us assenyala directament. Sou els principals responsables dels mals múltiples que corrouen la societat espanyola. I en gran mesura sou els responsables indirectes de la dinamització del procés per la independència. En el seu moment us vàreu carregar la porta que entre tots havíem obert l'any 1978 per tal de construir un Estat democràtic, plural en termes nacionals, i divers i respectuós en termes culturals i lingüístics.
Només veig una raó que expliqui el malament que heu conduit les coses: aquesta mena de cobdícia menuda, d'interessos particulars, que ha envaït la política espanyola des de principis de la dècada dels noranta del segle passat. Sí, el vostre interès particular, els de la majoria dels dirigents dels grans partits espanyols, és el que ha situat l'Estat espanyol entre els Estats de dret europeus de pitjor qualitat. I és aquesta mateixa raó la que us ha impedit veure el sentit i el significat de la revolta catalana.
Catalunya -t'insisteixo- s'ha revoltat contra un Estat deficient, clientelar, excloent i autoritari. Un Estat que des dels anys noranta fins ara ha anat a menys. Que ha fallat en un munt de coses essencials. Que en lloc de convergir ha anat divergint dels països amb més qualitat institucional.
És important que entengueu que és al revés del que dieu. La societat catalana no vol marxar d'Espanya perquè ha estat manipulada. Vol marxar perquè està profundament insatisfeta. Perquè està farta de l'Estat que té. I perquè no és conformista.
La societat catalana és una societat madura, no és una societat tova i manipulable. És una societat diversa i plural, amb opinions contraposades sobre quasi tot -massa al meu entendre- i que creu tenir dret a una cosa que tot demòcrata hauria de defensar: tota societat té dret a aconseguir un Estat eficient i al seu servei. Va tractar de reformar l'Estat espanyol des de dins, per darrera vegada l'any 2006, amb una proposta d'Estatut que en realitat era un plantejament reformista de caire federalitzant.
Vist el resultat els catalans hem comprés que l'Estat que tenim dret a tenir no sortirà de la reforma des dins de l'Estat espanyol -vosaltres l'esteu fent impossible. Reformar des dins és impensable perquè els polítics espanyols no voleu. Vosaltres ho impediu. Heu convertit l'Estat en el vostre patrimoni. L'heu patrimonialitzat. L'heu enrocat en formes pròpies dels segles passats. L'heu posat a la cua dels països europeus en qualitat i eficiència. L'heu portat, comparat amb els altres països de la OCDE, al grup dels pitjors en quasi tot. Per això hem dit prou.
Des de meitats dels 90 estem estancats en quasi tot. Hem aconseguit un grau de deteriorament institucional que no podíem imaginar fa dues dècades. El propi deteriorament institucional ha condicionat la intensitat i les conseqüències de la gran recessió viscuda des del 2007. L'Estat ha estat incapaç, per exemple, de promoure un canvi del model productiu o de donar suport a una educació de qualitat.
Res. L'Estat espanyol que coneixem no té solució perquè els polítics diguem-ne estatals no voleu afrontar la renovació que necessita. El vostre Estat ha quedat obsolet i no voleu acceptar-ho. El deteriorament institucional està directament vinculat a la vostra forma d'exercir el poder. Els partits polítics majoritaris heu ocupat les institucions estatals. Heu donat un caire marcadament clientelar al conjunt de l'acció política. Heu permès el desviament de rendes de ciutadans cap a determinades empreses en la gestió de concessions públiques. Heu promogut una gradual desaparició dels mecanismes compensatoris de l'exercici del poder. Heu devaluat les lleis, per començar la pròpia Constitució que heu llegit a conveniència. Heu judicialitzat la vida política. Heu permès que la justícia espanyola destaqui per la seva ineficàcia, per la seva lentitud, per les deficiències dels jutjats, per l'escàs grau d'aplicació de les sentències i per la falta d'independència. Heu negat la pluralitat nacional que enquibia l'Estat. Heu mantingut sense vergonya un Estat essencialment autoritari, excloent i extractiu. Els partits heu colonitzat les administracions públiques, els vostres interessos corporatius han enfonsat la qualitat de l'aparell estatal.
Si de veritat vols solucions i et dol Espanya tan com dius, hauries de començar per entendre que els catalans ens hem revoltat contra totes aquestes coses. Volem tenir, i tenim dret a tenir, un Estat com cal. Capaç de fer les seves funcions reguladores, capaç de convergir amb els Estats més avançats, capaç de desplegar un marc de normes i mesures favorables al desenvolupament de l'activitat econòmica, capaç de promoure la innovació, la creativitat i l'emprenedoria. Capaç d'afavorir la productivitat econòmica, les exportacions, la innovació, la incorporació de noves tecnologies, a la mida de les empreses. Capaç de contribuir a fer de Catalunya un país eficient, productiu, just i obert al món. Volem un Estat que no creï disfuncions en tots els àmbits que toca. Que posi qualitat i estabilitat de les normes i les regulacions. Que sigui de tots i no estigui permanentment esbiaixat a favor d'uns pocs en detriment del la majoria. Volem un Estat on l'administració pública compleixi les lleis i les sentències judicials. Volem un Estat que impedeixi l'incompliment de les sentències desfavorables per part dels particulars poderosos. Volem un Estat que impedeixi els abusos del poder polític i del mercat. Volem un Estat transparent en la pressa de decisions rellevants. Volem un Estat lleuger, sense càrregues burocràtiques excessives. Volem un Estat que no permeti la irresponsabilitat i la impunitat per part de gestors privats.
I no cal dir, volem un Estat que gestioni democràticament la identitat de la comunitat. No acceptem imposicions, limitacions, negacions, distorsions o complicacions innecessàries al lliure desenvolupament de la identitat cultural, lingüística o social, que és tant com dir al sentiment de pertinença de les persones.
Benvolgut amic, et declares progressista i col·loques a tots els independentistes sota un epígraf simplificador anomenant-nos nacionalistes. Jo et responc que t'equivoques. El problema no és el nacionalisme català, el problema són les formes intolerablement excloents que heu tingut d'exercir el poder polític des dins dels aparells de l'Estat els nacionalistes espanyols.
El vostre sentit patrimonial del poder ha condicionat el nostre benestar material i simbòlic i la nostra prosperitat. És d'aquí d'on arrenca el nostre malestar. El que ens impedeix que fem un país més just, on els nivells de pobresa baixin i els nivells d'igualtat per dalt s'incrementin. És més senzill del que us penseu. Nosaltres volem un Estat modern, del nostre temps i al servei dels ciutadans, i vosaltres esteu enrocats en un Estat tradicional i patrimonial.
I per això et responc que, paradoxalment, per molt que a tu t'irriti escoltar-ho, el moviment polític per la independència de Catalunya és un moviment progressista, o per dir-ho més exactament, de progrés. I per això et dic, cosa que et desborda, s'hi apleguen classes mitjanes i treballadores.
Mentre reescrivia la conversa pensava que també l caldria fer-la amb molts dels que impulsen el futur Estat català independent. De fet, les reflexions amb el "progressista" espanyol em serveixen per a tenir clar el que m'agradaria que definís el caràcter del futur Estat català.
No sempre tinc clar que sapiguem de quantes d'aquestes males herbes estem empeltats. Un Estat -òbviament- no és una proclama, és una idea posada en pràctica. És una oportunitat irrepetible. El vull democràtic, eficient en tots els seus aspecte, i inequívocament bolcat al servei públic. I fer-lo com cal vol dir pensar-lo amb cura i detall, no només a l'engròs.
Font: Mon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada