divendres, 4 de març del 2016

Ramon M. Piqué: «La crosta»

El debat d'investidura al Congreso de los Diputados d'aquesta setmana ens deixa una foto molt clara de la manera de ser i fer de la política espanyola. Així ho veu almenys la premsa estrangera (poc sospitosa de biaix), que conclou amb estupefacció que després del repertori d'ironies, insults i cops baixos d'uns i altres des del faristol, costa de creure que de tot això n'acabi sortint un pacte per investir un nou president. D'un acord de govern no cal ni parlar-ne.

A la Meseta s'han fet un lifting, hi ha diputats amb rastes, vestits slim fit i en Duran només hi va de convidat, però no ens enganyem. Més enllà dels tertulians amb escó i dels petons a la boca, hi ha el de sempre: els mateixos bancs i empreses que els paguen la festa, els mateixos alts funcionaris que maneguen les palanques de l'Estat de veritat, els mateixos cognoms que fa segles que administren el cortijo i que vetllen perquè els acords no es compleixin, les transferències es difereixin, i en general, que res canviï. La mateixa crosta de sempre. La que periòdicament parla de modernizar Espanya, de regenerar i de tota quanta mandanga vulgueu, però que acaba per canviar quatre fitxes per seguir jugant al mateix joc.

A Catalunya, en canvi, partits que ocupen tot l'arc ideològic no només han pogut negociar, sinó que s'han aixecat de la taula amb un acord per tirar endavant un Govern.A l'últim minut, amb molt de sacrifici, amb l'habitació plena de sang, però amb un acord. El que semblava irrenunciable al final no ho ha sigut tant, i tal dia farà un any.

La conclusió de tot això és ben senzilla: Catalunya té un projecte per canviar coses i Espanya no només no el té, sinó que fa tot el que pot per no tenir-lo. A tu què t'agrada més?

Font: Mon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada