En l’imaginari del catalanisme han arrelat les paraules de Jordi Carbonell pronunciades l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi quan just s’albiraven les llibertats: “Que la prudència no ens faci traïdors”. Aleshores, en un context de manca de drets democràtics, amoïnava als antifranquistes el preu o la penyora que caldria pagar a les forces reaccionàries perquè s’avinguessin a no posar impediments insalvables.
En 2015, en un context de democràcia consolidada, apel·lar a la prudència (o subliminalment a la por) no s’escau per raó que la mesura de tot, ara però no pas aleshores, rau en la legitimitat del mandat democràtic nascut a les urnes. I el resultat del 27-S, emparat en una alta participació, fou clar. De fet: ens comptàrem tots i totes.
I acte seguit els independentistes vam complir amb els electors amb el debat i aprovació de la resolució que fixà el que, el com i el quan del que cal per assolir el procés constituent de la República. Fins aquí, doncs, feina feta i prou bé.
És per això que, de la mateixa manera que ens enorgullim de la perseverança en la mobilització, que ens ha permès viure la situació actual, no hem d’estar-nos de combatre qualsevol mena de defalliment o desànim (estimulat altrament pels mitjans de comunicació espanyols) davant de les dificultats polítiques que cal anar superant per veure signat un acord entre Junts pel Sí i les CUP. Una entesa que aspira, certament, a fer-se realitat com abans millor, però sobretot ha de ser el més estable possible.
¿De què serviria aconseguir un suport per a la conformació del Govern si al cap de poc temps apareguessin tota mena de dificultats internes a l’hora de bastir les parets mestres del nou estat en un context de trampes parades pel govern espanyol, que en un primer moment oferirà tota mena de resistències. Conclusio:Keep calm.
I tinguem prou autoestima com per posar en valor la magnitud del que estem protagonitzant. I consciència també d’un fet evident: tenim el goig, l’honor i la responsabilitat de protagonitzar un moment històric del qual som protagonistes, però del que no som els propietaris exclusius. Perquè aquesta conjuntura, que quedi clar, també pertany a les generacions que ens precediren, les que mai no es rendiren.
Tot plegat, no impedeix enviar alguns avisos a les forces polítiques. Perquè el preu del desacord seria extraordinari i ben segur que la ciutadania passaria comptes a qui pequés prou de sectarisme com per fer prevaler els seus interessos per damunt de la voluntat majoritària. Centenars de milers de persones, a més de coincidir programàticament amb els partits sobiranistes, els han lliurat en safata de plata les emocions de fer néixer un nou país.
I compte a trair les emocions amb partidismes perquè només es generaria frustració i desengany. Dit en altres paraules, violència. La violència suficient com per renegar dels dirigents polítics i engegar-ho tot a pastar fang. Prou, doncs, de bestieses que especulen amb els beneficis d’unes eleccions avançades i prou de tant-me’n-fotismes davant d’una realitat inqüestionable: ara tots ens necessitem.
¿Tan costa d’entendre que les oligarquies, catalana i espanyola, que durant anys han acumulat tants beneficis gràcies al BOE faran mans i mànigues perquè no hi hagi acord?
¿Tan costa d’entendre que els poders econòmics volen fer caure Artur Mas (fins i tot alguns dels seus), d’igual manera que van fer caure el lehedankari Ibaretxe amb l’ajut del PNB?
¿Tan costa d’entendre que hi ha una voluntat clara de criminalitzar les CUP, bo i associant-les a desestabilitzadores del procés?
¿Tan costa d’entendre que el PP, el PSOE i C’s malden perquè l’acord no sigui possible? ¿Tan costa d’entendre que només som ara en la fase preconstituent, és a dir en la que ha de prevaler l’acumulació de forces? ¿Tan costa d’entendre que serà en el procés constituent (quan es convoquin eleccions d’aquí a 18 mesos de caràcter constituent) quan esquerres i dretes i drets ens jugarem l’hegemonia?
Segur que no costa tan d’entendre. Per reeixir, doncs, només cal que no prevalgui el sectarisme i que les forces polítiques siguin fidels a la voluntat popular i enllesteixin la feina com abans millor. Ben segur que el poble els ho rescabalarà.
I parirem la República
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada