dijous, 3 de setembre del 2015

Lluís Bou: «García-Margallo no se'n surt»

"Als països nòrdics, al món anglosaxó i a Llatinoamèrica està creixent l'interès per la causa dels catalans"

El ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, no controla tal com voldria la diplomàcia contra el procés independentista. A mesura que s'acosta l'hora de la veritat això es va fent patent. Als països nòrdics, al món anglosaxó i a Llatinoamèrica està creixent l'interès per la causa dels catalans, i diversos dels seus Estats ja han deixat clar que no fan cas de les pressions espanyoles.

Els parlaments de Dinamarca, Irlanda, Uruguai i el Paraguai han demanat a la Generalitat que hi desplacés una delegació per explicar la reivindicació catalana, amb un pas evident cap a la internacionalització del procés. Són països de tamany limitat, però són la punta de l'iceberg. El govern català ha fet altres contactes de forma més discreta, també a través de les ambaixades. Tot això serà molt important en els mesos vinents, si la candidatura Junts pel Sí obté una majoria, perquè el tauler de joc cada cop serà menys l'espanyol i hi guanyarà pes l'internacional.

La diplomàcia espanyola va fer molta pressió davant la cancellera alemanya, Angela Merkel, perquè aquesta setmana desautoritzés la independència en la roda de premsa conjunta que va fer amb el president espanyol, Mariano Rajoy. Merkel va fer un cert gest cap a l'Estat espanyol, però es va cuidar molt de parlar de forma genèrica i sense complicar-se gaire la vida. El mateix The New York Times interpretava ahir que el posicionament alemany no passava de ser una "vaguetat".

García-Margallo no ha pogut ni teure una declaració taxativa de Merkel contra el procés sobiranista amb ressò internacional, i només cal recordar que quan la cancellera parlava de Grècia els seus posicionaments eren d'una claredat meridiana. La diplomàcia espanyola té capacitat de pressió, però aquesta és més relativa del que s'imaginen. Si el procés independentista obté el 27-S un aval democràtic a les urnes, la balança començarà a decantar-se de la part catalana. En el fons el que passa a nivell internacional és que comença a primar larealpolitik, i que aquesta va a favor de Catalunya si es juguen bé les cartes i s'aparquen les improvisacions.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada