El Ministeri de Foment va anunciar divendres, curiosament després d'una setmana caòtica a Rodalies, que ara invertirà un total de 93 milions d'euros en millores a la xarxa de tren a l'àrea de Barcelona. I nosaltres, en comptes de fer-nos-hi un tip de riure, ens ho creiem i ho posem, un cop més, de titular als diaris, a les teles i a les ràdios. Fa trenta anys que ens prenen el pèl amb Rodalies. I nosaltres vinga a creure'ns-ho. Un cop rere l'altre. El 20 de febrer del 2009, després d'anys i panys de reivindicacions, el Consell de Ministres va prendre una gran decisió: va aprovar el Pla de Rodalies de Barcelona, que suposava una inversió de més de 4.000 milions d'euros. L'aleshores vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va sortir ben cofoia a explicar-ho en roda de premsa. I res de res. Com sempre, no van complir res. El gener del 2010 ens van traspassar Rodalies sense cap inversió i nosaltres, què varem fer? Res. Tornar a aplaudir. Com ho vam fer el 5 de maig del 2015, quan la ministra Pastor va sortir també a anunciar grans inversions a Renfe, aquest cop de més de 500 milions d'euros. Res de res, tampoc. Aplaudiments. Els estalvio el repàs que he fet a l'hemeroteca per saber quantes vegades ens han anunciat inversions a la xarxa de trens de Catalunya. Perquè fa vergonya i deixa clar que el problema no el tenen ells sinó nosaltres, que ens ho empassem tot. Quan surt el ministre o la ministra de torn a anunciar inversions a Rodalies, en comptes d'engegar-los a dida i exclamar allò de “I un be negre!”, els aplaudim. No ho aprendrem mai, que la proximitat en la gestió és important, i que per a ells “proximitat” vol dir Madrid i no pas Barcelona. Fa una setmana Rodalies va deixar a terra vuitanta mil passatgers, i quatre dies més tard tornava a tenir avaries la línia Girona-Barcelona. I què fan? El mateix de sempre. Deixar passar uns dies i anunciar inversions que no només són insuficients sinó que les incompliran. I nosaltres, en comptes de fer una xiulada com la d'ahir, els aplaudim. Som així, nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada