No m’agradaria amargar el cafè amb llet al personal però aquesta setmana el president d’Extremadura, José Antonio Monago, ha anunciat dues mesures:
- Amb caràcter immediat, les dones de més de 75 anys cobraran una paga de 300 euros anuals. Té naturalesa universal, és a dir, ho cobraran totes les dones nascudes a partir del 1941 independentment dels ingressos que tinguin. La mesura s’aplica ja, a un mes i mig de les eleccions autonòmiques del 24 de maig.
- En plena precampanya electoral, Monago ha promès que si surt reescollit construirà escoles bressol per als fills dels funcionaris autonòmics als que podran inscriure de franc. Hi tindran dret totes les famílies amb nens de 0 a 3 anys per així, diu el president extremeny, conciliar la vida laboral i familiar.
Aquestes dues mesures s’afegeixen a d’altres preses durant aquesta legislatura que ara se li acaba a Monago:
- Una paga de 1.400 euros per cada nen nascut a les famílies amb rendes més baixes a les localitats de menys de 3.000 habitants (el 83% dels municipis extremenys).
- Una deducció en l’impost de la renda d’entre 100 i 200 euros per a vídues.
- Reducció del tram autonòmic per a rendes inferiors als 24.000 euros (el 43% dels extremenys).
- Ajudes fiscals per l’escolarització 0-3 anys amb una deducció del 10% de les despeses a la següent declaració de la renda.
- El 2012 el govern espanyol va treure una paga extra a tots els treballadors públics. Tots. Monago va suplir aquesta retallada amb el pagament d’un complement equivalent a 44 dies d’aquesta paga extra només per als funcionaris de la Junta d’Extremadura.
Paral·lelament, el govern espanyol ha paralitzat -a través del Tribunal Constitucional- les següents decisions de la Generalitat:
- Pobresa energètica: El govern català es va inventar una fórmula per evitar que a cap llar catalana es tallés la llum, l’aigua o el gas per impagament. La llei està suspesa perquè el TC ho considera que hi ha discriminació territorial.
- Euro per recepta: El TC també ho va trobar discriminatori respecte altres ciutadans de l’estat. En aquest cas, la mesura estava pensada com a font d’ingressos i com a dissuasòria per contenir la despesa farmacèutica.
- Taxa d’impostos bancaris: Pensada per promoure la circulació de diners i penalitzar els grans estalvis en un moment en què s’havia d’incentivar el consum i per tant la creació de llocs de treball. Quan Catalunya va crear el tribut, el govern de Rajoy va crear una taxa d’àmbit estatal que tenia més rang que l’autonòmica i el TC es va carregar la catalana. L’espanyola no s’aplica.
- Llei d’acció Exterior: no és cap secret que aquesta llei busca que Catalunya tingui veu pròpia al món per garantir un reconeixement internacional quan vingui l’hora H. Però aquesta llei també buscava inversions empresarials d’anada i de tornada: atraure empreses estrangeres perquè inverteixin a Catalunya i facilitar les coses a empreses catalanes que vulguin ampliar negoci a l’estranger. El TC l’ha tombat aquesta setmana.
- Taxa audiovisual: La pròxima en caure: el govern espanyol ja té a punt aquesta taxa que es vol cobrar per cada ADSL instal·lat i així poder ajudar el sector audiovisual.
Més coses:
- En el pitjor dels casos, Catalunya aporta 11.000 milions d’euros cada any a les arques de l’Estat que mai torna a veure ni en forma d’inversions, ni en forma de serveis ni en forma de pagues. Aquests 11.000 milions són els que admet Ángel de la Fuente, el catedràtic a qui el govern espanyol va encarregar l’estudi de les balances fiscals. Segons els càlculs de la Generalitat la xifra puja a una mitjana de 16.000 milions d’euros.
- La Generalitat tenia prevista una partida de 25 milions d’euros per satisfer aquell decret contra la pobresa energètica. O el que és el mateix: l’equivalent a dotze hores de dèficit fiscal Catalunya/Espanya.
- A l’altre cantó de les balances hi és Extremadura. Estalvio grans xifres. Vaig a la microeconomia perquè s’entengui. Per cada 1000 euros que paga un català en impostos (hagi nascut on hagi nascut, també els catalans nascuts a Extremadura) en rep de l'Estat en 870. Per cada 1000 euros que paga en impostos, un extremeny en rep de l'estat 1170. La diferència és de 300 euros per ciutadà i any.
- Sobre la discriminació territorial: cadascuna de les mesures de Monago es podrien tombar pel mateix motiu jurídic que el TC ha anul·lat les mesures de la Generalitat. S’apliquen a Extremadura i només a Extremadura, enlloc més de l’Estat.
- Parlant de discriminació territorial. Què es diria de si aparegués una notícia amb aquest titular: “Los funcionarios de la Generalitat tendrán guarderías gratis para sus hijos y los funcionarios del Estado en Cataluña no”
Conclusió:
- “Els sobiranistes només parlen de la independència i descuiden les prioritats socials”. Massa poc.
Font: elSingular.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada