dimecres, 11 de febrer del 2015

Isidor Marí: «El desànim creix just abans de la victòria»

És cert: el procés sobiranista es troba en un (altre) moment d'incertesa. Un moment especialment preocupant, ho hem de reconèixer.

Però reconèixer les dificultats d'ara no ens hauria de fer perdre de vista la importància de la trajectòria col·lectiva que hem seguit i el valor que tindrà que sapiguem aconseguir els nostres objectius. Els mèrits i els esforços del camí que hem fet, i els atractius i els avantatges de la societat sobirana i justa que podem construir.

Altres veus n'han parlat amb encert: hem de recordar els moments d'entusiasme o fins i tot d'eufòria que hem viscut col·lectivament en les grans concentracions o mobilitzacions dels darrers anys, però ara segurament no és el moment de l'eufòria, sinó de reactivar la feina sistemàtica i persistent que ens ha de permetre arribar al gran entusiasme final.

El desànim que sembla haver-hi pot tenir explicacions, tant per les febleses o vacil·lacions internes dels protagonistes del procés com per les ofensives de desgast que contínuament arriben des de fora. Però que sigui explicable no fa que sigui admissible o que ens hi hàgim de rendir. De cap manera.


Al contrari: hem de saber que en un esforç llarg i continuat és justament abans d'aconseguir la victòria que el desànim es fa més insuportable. El corredor de fons, el muntanyista que aspira a coronar el cim, els grups humans que lluiten durament per superar les adversitats, tots aquests processos de gran dificultat comporten un desgast que genera el màxim cansament i els màxims dubtes just abans d'aconseguir l'objectiu. I és precisament aleshores quan resulta imprescindible persistir amb més energia que mai: perquè valorem l'esforç que s'ha fet i perquè valorem la transcendència de l'èxit.

Ara és el moment d'identificar les dificultats i treballar sistemàticament per a superar-les. Organitzar-nos tan bé com puguem, explicitar clarament i àmpliament per què i com volem construir un Estat sobirà: quins avantatges comporta per a les persones, per als col·lectius, per als sectors socials, econòmics i culturals, per a tothom.

La nit és més fosca just abans de l'alba. El moment més dur de la travessia del desert és quan s'és a punt de sortir-ne. Que els cants de sirena i els auguris de fracàs no ens facin naufragar abans d'arribar a Ítaca, quan ja la tenim a l'horitzó.

A La solitud del corredor de fons el protagonista abandona quan és a punt de guanyar, perquè en aquell cas veu que aquella no seria la seva victòria, sinó la del sistema que el té subjugat. El nostre cas és invers: el sistema espera que ens aturem, però la victòria serà nostra. No ens podem aturar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada