“Fa dos anys molts nacionalistes hauríem votat sí i no; ara diem sí i sí sabent que no vol dir que demà passat serem independents, sinó que donem un poder per negociar”
“Els països democràtics accepten la democràcia”
Està previst en alguna llei internacional el dret a decidir?
Ara mateix no el podem subsumir en cap de les figures existents en dret internacional comparat. És el mateix dret pel qual Algèria es va separar de França, o els Estats Units d'Anglaterra? No. Però, és el que Alemanya va fer servir per reunificar-se? Crec que sí, que es va fer d'acord amb el principi d'autodeterminació dels pobles, perquè figurava a la seva constitució. Quan van entrar a la UE 19 milions de persones i cinc landers, Europa no el discuteix, perquè entén que és un dret seu.El dret a decidir és l'aspiració d'un poble, nació o territori per, de manera il·lusionada, en democràcia i llibertat, i sota l'imperi de la llei, determinar el seu futur per esdevenir independent, confederal, federal, autonòmic, estat lliure associat o el que vulgui.Pot ser la canalització d'una il·lusió col·lectiva, per canviar les coses i tenir un nou encaix a Espanya, que no va contra res, sinó a favor de millorar unes relacions que estan malmeses.
Però l'Estat i el TC el neguen...
El dret a decidir no és jurídic, és innat: els drets fonamentals formen part de l'essència d'una societat, no els dóna ningú, els tenim, com el de pensament o el de manifestació, i els juristes i les lleis, el que han de fer és regular els drets i els valors, no imposar-los. La Constitució no pot negar el dret a la il·lusió o a les llibertats però quan es converteix en un dic de contenció, una camisa de força, s'estan juridificant drets fonamentals. No és anticonstitucional ni està prohibit enlloc que una col·lectivitat amb una llengua, cultura, tarannà i il·lusions col·lectives pugui expressar lliurement la seva voluntat i les ganes de negociar el seu encaix actual. Al revés: els tractats internacionals signats per Espanya plantegen el dret a l'autodeterminació, que és la voluntat de ser.
Potser la clau és identificar qui és el titular d'aquest dret...
El motor del poder és el poble, que dóna el poder a una autoritat, no al revés. Les identitats i nacions no es creen per llei; són les nacions les que fan les lleis.I és absurd dir que el dret a decidir ha de votar-lo tot Espanya. Quan van votar al Quebec o a Escòcia era increïble, a ningú li va passar pel cap que votessin tots els canadencs o anglesos. Quan l'encaix és difícil perquè la Constitució s'ha fet vella o no recull la realitat del moment, no s'ha de canviar el poble, s'ha de canviar la llei! Si un poble vol decidir un canvi d'estatus per la via pacífica i democràtica, defensant la necessitat de pacte, pot fer-ho. Això és el dret a decidir: we can. Si hi arribarem, no ho sé.
Si anem a unes plebiscitàries, el debat serà per la independència, i això sí que vol dir incomplir lleis...
Sí, però si fa dos anys ens ho haguessin preguntat a gent que ens considerem nacionalistes, però no talibans, potser hauríem votat sí i no. I ara diem sí i sí sabent que això no vol dir que demà passat serem independents, sinó que donem un poder per negociar. I en la negociació política tothom ha de cedir; potser al final ens quedem com estem. Un cop s'ha acordat políticament, llavors és quan s'ha d'articular jurídicament, perquè si no les dones no votarien, els menors no podrien fer res i els esclaus i la pena de mort seguiria existint.
Quin guió vaticina ara?
Negociació i negociació, respectant les majories i la voluntat del poble, però no imposant mecanismes que limitin el dret a la sobirania. El nou Estatut ja es va fer estrictament com marcava la llei, i l'únic que va votar és el poble català, però llavors s'impugna i el TC actua com a tercera cambra legislativa, per sobre del poble. Si modifiquéssim la Constitució, podria impugnar-ho un partit després d'un referèndum? L'Estatut és un pilar constitucional bàsic d'un estat autonòmic i, si es trenca, es trenca el pacte constitucional.Com pot ser que articles declarats il·legals a Catalunya siguin legals a València i Andalusia? Per què no els ha impugnat ningú. Què vol dir això? O tots moros o tots cristians!
Govern espanyol i fiscalia actuaran contra el govern català.
Amb la llei a la mà poden fer-ho. Amb la raó a la mà, no sé si haurien de fer-ho, perquè la solució és el pacte polític, no el debat jurídic.Avui una majoria del poble de Catalunya no se sent estimada pels polítics de Madrid, i no entén com no es pot pactar un statu quo diferent dins d'Espanya i Europa.Catalunya no vagarà en un espai sideral, perquè ni ho vol Catalunya, ni Europa ni els espanyols.
Vostè sosté que els catalans, en cas d'independència, seguiran sent europeus en conservar la nacionalitat espanyola...
Ja que estem tan legalistes,si Catalunya fos independent, passarien tres coses: la Constitució, article 11.1.2, diu que els espanyols d'origen, i la majoria dels catalans ho som, no poden perdre la nacionalitat per sanció, és una categoria jurídica que et blinda. I els articles 11.3 i 24 reconeixen el dret a la doble nacionalitat, perquè hi ha tractats internacionals o perquè el país ha tingut especials vincles amb Espanya, i Catalunya els ha tingut, igual que els andorrans, els guineans o els llatinoamericans. Que Catalunya serà fora d'Europa? Potser sí, una altra cosa és que es renegociï ràpidament, i els articles 18 i 20 del tractat diuen que seran ciutadans de la UE els que tenen la nacionalitat d'un estat membre, no els que siguin d'un estat. I com que els catalans seguirem sent espanyols, si no hi renunciem, serem europeus. Per tant, podríem moure'ns lliurement per la UE, conservant els drets actuals, i els espanyols i els dels altres estats necessitarien permís de residència, de treball i passaport per ser a Catalunya.Si entressin il·legalment, serien estrangers irregulars i podrien ser objecte d'expulsió. Amb la llei espanyola a la mà podria passar això.
També podrien canviar la llei...
Sí, però llavors afectaria també el milió i mig d'espanyols que viuen a fora, que voten a les eleccions i en comunitats com ara Astúries o Galícia i que fan canviar la tendència de vot. Compte doncs...
La UE no ens acceptaria?
Crec que sí, perquè els països democràtics accepten la democràcia.El 18 de setembre el Regne Unit va permetre un referèndum que va demostrar que hi havia una inquietud i uns anhels de canvi. El mateix va passar al Quebec, on van perdre però se'ls van donar més drets i un acomodament diferent. Què passa en llocs com ara Ucraïna, on no n'hi ha, on hi ha guerra? Els altres estats s'hi fiquen i no toleren situacions que trenquen la integritat territorial. Però si hi ha democràcia, voluntat pacífica i llei ho han de preveure. Europa , un monstre que va començar amb sis països i ara en té 28, acceptarà situacions fàctiques diferents perquè no està disposada a perdre l'opció de venir a Catalunya o que el port de Barcelona sigui el més important del Mediterrani europeu, i perquè els principis i drets fonamentals que regeixen a Catalunya són els europeus. Com pot ser que el món rebutgi una decisió pacífica, democràtica i presa en llibertat? A mi no m'entra al cap.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada