Avui, darrer capítol d'El Punt Avui sobre les estructures d'estat
Com s'organitzaran les prestacions de la Seguretat Social en una eventual Catalunya independent és dels enigmes més reiterats que genera entre els ciutadans el procés sobiranista. L'informe monogràfic del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) en aquesta matèria aporta respostes fins allà on pot arribar, i atenent-se, també, a les xifres econòmiques de les últimes dècades. Això sí, posa les bases dels passos que s'han de fer des del minut zero cap a una Catalunya independent.
L'informe La Seguretat Social catalana ofereix dades i argument sobre com es podran pagar i organitzar les diferents prestacions socials i com es podrà articular un sistema català que sigui sostenible. Ara bé, algunes de les solucions dependran de si la sortida de l'Estat espanyol és pactada o, ben al contrari, entrebancada.
41 Com s'ha d'organitzar la Seguretat Social en una Catalunya independent?
A través d'un ens, que seria l'agència catalana de la seguretat social, que caldria crear al més aviat possible. Al principi, se li haurien d'atribuir “les competències sobre les prestacions de protecció social pròpies o transferides per l'Estat que ara gestionen diversos departaments de la Generalitat, com ara Benestar i Família, Empresa i Ocupació, i Salut. Al contrari del que es pugui pensar, segons l'informe, “la implantació d'un sistema de seguretat social, amb les magnituds personals, tècniques i econòmiques que suposa, es pot fer força ràpidament.”
42 Què hauria de fer l'agència catalana de la seguretat social?
Hauria de ser el marc estable de planificació, coordinació, participació i retiment de comptes del sistema català de protecció social. Hauria de recaptar els recursos econòmics per mantenir el sistema de seguretat social i pagar les pensions i la resta de prestacions. També dissenyarà com fer sostenible el sistema i gestionarà el fons de reserves i d'inversions. Per fer-ho, “podria fer ús de les tècniques de gestió indirecta del servei públic, sempre que això no minvi la seva transparència”. L'informe proposa que l'agència depengui del Parlament. A més, detalla les circumstàncies per al cobrament de cadascuna de les pensions (pensions contributives ja reconegudes, pensions no contributives, pensions a reconèixer a qui ha treballat sempre o gairebé a Catalunya, pensions a reconèixer a qui ha treballat un temps a Catalunya i un altre temps en un altre país –Espanya inclòs–, prestacions de curta durada i prestacions en espècie).
43 Quanta gent treballaria al sistema català de seguretat social?
La plantilla al servei de la seguretat social catalana seria d'unes 4.000 persones. L'informe arriba a quantificar la despesa de personal, que quedaria a prop dels 130 milions d'euros anuals i tindria prop de 200 oficines.
44 Pot haver-hi un tall en el cobrament de les pensions?
“La primera etapa de la constitució del nou estat” ha d'estar regida pel principi de continuïtat. Els ciutadans han de tenir garantida “la percepció de les pensions i altres prestacions de la seguretat social que tinguin reconegudes en les mateixes condicions que fins ara, sigui quin sigui l'escenari en què es desenvolupi el procés d'independència”. I afegeix dos objectius més que cal garantir: “que els ciutadans tinguin la certesa que podran accedir en el futur a prestacions de la seguretat social de la mateixa qualitat, com a mínim”, que fins ara; i que els ciutadans d'altres nacionalitats que hagin treballat per un temps a Catalunya o que vulguin fer-ho en el futur, sàpiguen que seran tractats “igual que ara” pel que fa als drets en aquesta matèria.
45 Amb quin saldo de la seguretat social arribaria Catalunya a la independència?
El saldo que presenta Catalunya en aquest àmbit (ingressos menys despeses, la mare dels ous del sistema) és força diferent del de la resta d'Espanya. S'ha de tenir en compte que a Catalunya la Seguretat Social va tenir sempre superàvit des del 1997 fins al 2008, mentre que a la resta de l'Estat els superàvits van existir només entre els anys 2003 i 2007, i, no obstant i això, van ser de quantitats notablement inferiors. Els períodes en què Catalunya ha tingut dèficit (1995/1996 i 2009/2010), aquest ha estat força més baix que el de la resta de l'Estat.
46 Quina és la distància de saldo entre Catalunya i la resta de l'Estat?
Les xifres del 2010, un any en què el dèficit de la Seguretat Social va seguir eixamplant-se a causa de l'augment de l'atur, serveixen un bon exemple d'aquesta distància. A la resta de l'Estat les despeses van superar els ingressos en un 25% (el dèficit es va situar en 26.317 milions d'euros), mentre que a Catalunya només les despeses “tan sols” van superar els ingressos en un 8,6% (el dèficit acabaria resultant de 2.142 milions d'euros).
47 Com s'assumirà el dèficit en cas d'independència pactada?
Si el procés d'independència és pactat, cosa que permetria un hipotètic repartiment d'actius i passius, una part del fons de reserva s'hauria de traspassar al nou Estat català. Aquí l'informe el que fa és dibuixar diversos possibles escenaris. “La proporció que correspondria a Catalunya dependrà de la negociació”, indica l'estudi, que apunta què seria més correcte de fer: “atribuir a Catalunya la part del fons de reserva que es va dotar amb els superàvits de la Seguretat Social a Catalunya”. Aquesta seria una quantitat considerable, perquè “en els anys d'expansió” els superàvits més grans que es van produir a l'Estat van ser a Catalunya.
48 Si la independència no és pactada, com es gestionarà el dèficit?
Tant si no hi ha acord per a la independència com si la negociació del repartiment d'actius i passius s'allarga en el temps, “el nou estat català podria cobrir el dèficit amb els pressupostos ordinaris de la seva hisenda”. Amb això, l'informe llança una hipòtesi que agafa de mostra el període 2006-2011: si en aquest lapse de temps Catalunya hagués estat independent i hagués cobert les despeses pròpies d'un estat, li haurien quedat uns ingressos addicionals anuals d'11.198 milions euros de mitjana. Amb aquesta xifra “no hi hauria cap problema” per assumir-ne el dèficit.
49 Quina informació necessita Catalunya per poder pagar les pensions?
Per poder pagar immediatament als pensionistes contributius que hi ha a Catalunya –són més d'1,2 milions de persones– “cal disposar d'informació de totes elles”. Això inclou els imports reconeguts a pagar, però també tots els elements rellevants de la seva concessió (per poder recalcular la pensió en cas d'una suspensió temporal o per verificar la pertinença dels drets derivats, com els complements mínims o l'assistència sanitària).
50 S'ha pensat en el problema de l'envelliment de la població?
L'informe li dedica un apartat sencer, en la mesura que l'envelliment de la població és un escull per a la sostenibilitat del sistema. Aporta pros i contres tècnics sobre com s'ha afrontat el problema, amb les successives reformes a Espanya i a la resta d'Europa.
Font: elPuntAvui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada