dimarts, 29 de juliol del 2014

Víctor Alexandre: "Ara volen tancar TV3"

"L'atac directe a TV3, en definitiva, respon al fet que les telecomunicacions són una estructura d'Estat"

Desmantellat Canal 9, al País Valencià, desmantellada Som Ràdio i residualitzada IB3, a les Illes, i tallada la reciprocitat de recepció de canals als Països Catalans, ara toca desmantellar TV3. Una de les vies per aconseguir-ho, i que ja fa temps que està en marxa, és l’ofec econòmic a què el govern espanyol sotmet Catalunya. Aquesta és la causa per la qual s’han reduït dràsticament els pressupostos de l’emissora, han minvat els sous dels treballadors, també s’ha reduït la cobertura d’actes i d’esdeveniments i ha desaparegut la delegació que hi havia a la Catalunya del Nord. Però com que malgrat tot això TV3 encara resisteix, ara s’ha activat una segona fase del projecte FAES per tancar-ne, com a mínim, dos canals abans de l’1 de gener de 2015. L’objectiu seria aquest: “Ja que no podem tancar-la tota, afeblim-la”. La idea, en definitiva, és que d’aquest afebliment en resti aquella televisió antropològica que volia el director general de RTVE, José María Calviño, l’any 1985. El PSOE no se’n va sortir i ara ho intenta el PP.

Però quina és la via a través de la qual esperen aconseguir-ho? Doncs es tractaria d’utilitzar una argúcia administrativa que semblés que no és el govern espanyol qui tanca els canals, sinó Europa, arran d’una mesura de reordenació de l’espectre radioelèctric que hauria d’alliberar part de l’ample de banda utilitzat per les televisions i cedir-lo a les empreses telefòniques, a fi que puguin oferir la quarta generació de telefonia mòbil. La maniobra, a més, com a praxi habitual de les agressions del govern espanyol a Catalunya, té forma de reial decret aprovat pel consell de ministres. El director general de Telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Puigneró, va fer saltar les alarmes abans de les eleccions europees del 25 de maig i la resposta de José Manuel Soria, ministre d’Indústria, va ser tan cínica com hipòcrita. Senzillament ho va negar. Però només fins que van passar les eleccions, no fos cas que allò restés vots al seu partit. Immediatament després ja ho va admetre. El dia 22 de maig deia que tot havia estat “un error d’interpretació” i el dia 28 sentenciava que un dels múltiplex havia de “caure”.

L’argument oficial per justificar la “caiguda” d’un dels tres múltiplex de TDT –dos són de TV3 i l’altre el gestiona el grup Godó– és que és un espai que està infrautilitzat a Catalunya. Però no és cert. No hi ha infrautilització. I la prova és que el tancament d’un múltiplex significa eliminar l’alta definició, és a dir, convertir TV3 en una romanalla, en una emissora residual, i significa també eliminar l’espai destinat a la reciprocitat amb la televisió de les Illes. Ara, certament, aquesta reciprocitat no existeix, però és precisament perquè el govern espanyol ho impedeix, no pas per voluntat de TV3. Va ser el mateix Partit Popular qui va interrompre la recepció de canals entre les televisions dels Països Catalans amb la clara intenció de tallar-ne els vincles culturals.

L’altra opció del govern català, per no perdre l’alta definició, és tancar el Canal 33 i el 3/24, per exemple, cosa que seria traumàtica per al país per diverses raons. Tres, si més no. En primer lloc, perquè residualitzaria encara més l’oferta de canals en català, que està per sota del 22%, davant l’allau de canals en espanyol. En segon lloc, perquè l’Estat espanyol utilitza una exc
usa tècnica per encobrir una mesura política. Ho demostren les reiterades negatives del ministre Soria a les solucions tècniques que ofereix la Generalitat. Ni tan sols les ha volgudes escoltar. Soria diu que “es lo que hay” i dóna la culpa a Europa, però la seva mentida queda al descobert en veure’s que el govern del PP no ha tingut cap problema per ressituar un múltiplex de Televisió Espanyola en un altre lloc de l’espectre també afectat per la normativa europea. És obvi que hi ha lloc per a tothom, però l’Estat no ho pot admetre perquè, com dic, la mesura és política, no pas tècnica. En tercer lloc, som davant d’una agressió que pretén eliminar el 50% de l’espai que ara ocupa Televisió de Catalunya.

L’atac directe a TV3, en definitiva, respon al fet que les telecomunicacions són una estructura d’Estat, i ara més que mai l’Estat espanyol està molt interessat a afeblir tant com sigui possible la incidència de la televisió catalana en la societat. És la seva manera d’intentar emmudir-nos a tots. I per tal que “se consiga el efecto sin que se note el cuidado” ha decidit deixar que sigui la Generalitat qui tanqui els canals. D’aquesta manera, el tancador no seria el govern d’Espanya sinó el govern de Catalunya. El ministre Soria ho diu així: “Serà la mateixa Generalitat qui decidirà quins canals perd”. L’únic que ell, el seu govern i la FAES no han tingut en compte és el factor emocional. Televisió de Catalunya és més que una televisió, és una emissora estimada per la gent, i la dinamitació dels seus canals, així com l’estrangulació de l’oferta en català, tindrà un efecte bumerang. Serà un petit pas per a l’espanyolització, però un pas de gegant per a l’independentisme a Catalunya.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada