dijous, 10 de juliol del 2014

Vicent Partal: "...però tampoc no ens poden expulsar per carta"

El senyor Juncker, president que serà de la Comissió Europea, sembla que vol mantenir la perillosa tàctica del senyor Barroso. Doncs anem bé. Pareix que la nova Comissió es dedicarà com l'anterior a fer por parlant de l'expulsió d'Escòcia i Catalunya de la UE, segurament fins el dia que el sí guanye a Escòcia o a Catalunya i, per tant, hagen de recórrer al pragmatisme. Mentrestant es tracta d'espantar.

Però si Juncker va dir ahir això també ahir vam poder llegir un documentat estudi de la Universitat d'Oxford que capgira de dalt a baix tota la lamentable instrumentalització que la Comissió ha fet sobre l'expulsió de Catalunya i Escòcia en el cas de proclamar la independència. Ací teniu els detalls de l'estudi, però permeteu-me que en fixe una imatge, que com diuen val més que mil paraules.

Una de les tesis destacades de l'informe és que la Comissió no pot decidir d'expulsar un país i que, si fos el cas, la Cort de Justícia europea hi intervindria decisivament… per impedir-ho. Perquè hi ha unes lleis europees i unes sentències que la Comissió no pot menystenir. Un país no pot entrar a la UE només enviant una carta, com diu Juncker, però tampoc no pot ser-ne expulsat només amb una carta. Perquè això vulneraria greument la legislació europea en molts terrenys, començant pel mercat únic i acabant pel dret de ciutadania.

L'estudi de la professora Douglas-Scott diu que és clau per a entendre la situació el fet que la ciutadania europea no siga solament conseqüència de ser ciutadà d'un dels estats membres. Això, que Barroso ho diu amb alegria, ha estat qüestionat reiteradament per la Cort de Justícia, que --pensem-hi-- hi té la darrera paraula. I hi ha casos concrets que es poden explicar i que són molt importants per a nosaltres, pensant en allò que ens podria passar.

Són, entre més, els famosos casos Rottmann o Ruiz Zambrano, en què aquests ciutadans, malgrat haver perdut la ciutadania originària, van continuar essent considerats ciutadans de la Unió Europea. L'un cas va passar a Alemanya i l'altre a Bèlgica. Són casos particulars, és cert. Però aleshores que el senyor Juncker responga, per carta si vol, com s'ho faran quan la Cort Europea de Justícia recorde que els set milions i mig de catalans continuen essent ciutadans europeus a tots els efectes. Diga què diga la Comissió i tenint en compte una obvietat: la Unió Europa no és cap monarquia absoluta i Juncker, ni Barroso, no poden decidir ells tots sols.

Font: VilaWeb

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada