Per això la idea de la majoria silenciosa és magnífica per a dues classes de polítics, els mentiders o manipuladors i els perdedors. I encara més per a aquells que són totes dues coses ensems.
Ahir al Parlament de Catalunya Alícia Sànchez-Camacho va voler presentar un acte que havia omplert un cinema de Barcelona com la representació d'una pretesa 'majoria silenciosa', que segons ella va contra la independència. Feia trampa, com sap tothom. Una trampa extremadament barroera. Desesperada. Però, com que té el nivell que té, feia una trampa que se li pot girar en contra ben fàcilment.
Perquè la trampa de la 'majoria silenciosa' només té alguna possibilitat allà on la majoria efectivament és silenciosa. Si vius en una societat callada de debò la manipulació pot funcionar. Però el cas és que la societat catalana no ho és gens, de callada. I per això qualsevol pot confrontar la senyora Camacho o bé amb l'enorme capacitat mobilitzadora de l'independentisme o bé amb els resultats electorals. És tan senzill com posar les dades sobre la taula. I amb les dades sobre la taula, qualsevulla que ella trie, es trobaria obligada a parlar, si de cas, de 'minoria silenciosa', que no té res a veure amb això que ella vol vendre. Perquè la majoria ha parlat i parla amb una claredat que no deixa cap mena de dubte.
Però al final l'argument és molt simple: si els seus són majoria, com és que ni ella ni els seus --de l'extrema dreta al búnquer 'pscialista'-- no tenen la majoria del parlament? No cal ni que conteste, que la resposta ja la sabem.
Font: VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada