dimecres, 9 d’abril del 2014

8 d'abril de 2014: adéu Espanya, fem via!

Després del debat d'avui al Congrés, Catalunya ha de tenir més clar que mai que a Madrid no hi ha res a fer. Espanya és el que és, i a nosaltres només ens queda un adéu i un fer via cap al futur. Herrera, Rovira, Turull, Duran i Coscubiela s'han estimbat contra el mur d'Espaya una vegada més. Si bé hi ha hagut diferències entre Rajoy i Rubalcaba, ha quedat clar que Rajoy no ha mogut un pèl el plantejament de l'una, grande e indivisible, amb tot el que representa una pàtria única.

Rubalcaba ha llançat un somni de ciència ficció, el federalisme o els canvis a la Constitució fets per a mantenir el poder dels de sempre i la gàbia de l'Estat de les autonomies. Però no ens ha explicat qui són els federalistes, on són i quin tipus de federalisme defensen. I quin trist paper el del Partit dels Socialistes de Catalunya...

El PP, el PSOE, i els aparells de l'Estat --més les elits dels poderosos-- no han entès res del que passa a Catalunya, que no és més que un procés provinent de la majoria social del país, la qual s'ha desenganxat del projecte espanyol i s'ha posat en el camí d'una Catalunya sobirana que genera, ara per ara, la il·lusió d'un projecte nou.

Un projecte que ofereix la possibilitat als catalans de participar en la construcció d'un estat nou i, a la vegada, consolidar la seva vocació internacional i global i tenir un imaginari col·lectiu nacional que els permeti no ser invisibles al món.

Aquesta sitaució del poble català que ni han entès ni volen entendre contrasta amb un estat com l'espanyol decadent, sense il·lusió ni iniciatives renovadores, sols saben defensar un marc legal que van crear per a perpetrar-se com a poderosos després de la transició. Crisi territorial, crisi econòmica, crisi del cap d'Estat, lleis regressives... fan que cada dia ens diguem: Espanya no canviarà, no vol canviar, i menys encara, no vol perdre la primacia del nacionalisme espanyol.

Ho hem intentat i ja hem vist el resultat. Diguem, doncs, adéu a Espanya. I gràcies, Herrera, per dir "no ens podran aturar". Gràcies Rovira, per dir "votarem i guanyarem". I gràcies Turull, per dir: "Catalunya ha començat un camí sense retorn". No perdem més el temps...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada