dimecres, 26 de febrer del 2014

La credibilitat de les enquestes

Assistim a una allau d’enquestes sobre la independència de Catalunya, de diversos mitjans, i amb resultats molt diferents. Sovint dubtem de fins a quin punt la informació que proporcionen, i la seva interpretació, són fiables.

Davant d’una enquesta, vingui d’on vingui, és important parar atenció a alguns dels seus elements:

  • Dimensions de la mostra: és la quantitat de persones que s’ha entrevistat per a obtenir els resultats. Una mostra massa petita és tan poc fiable com una mostra massa gran. Pel que fa a Catalunya, les enquestes fetes a una quantitat d’entre 1.000 i 5.000 persones són suficients.
  • Representativitat: és el més important de la mostra. Cal que reprodueixi fidelment les característiques de la població a la qual pretén representar (percentatges de persones de cada gènere, grups d’edat, grandària del municipi on resideix, etc.).
  • Aleatorietat: la selecció s’ha fet de manera aleatòria quan, abans de començar, tots els individus tenen la mateixa probabilitat de formar part de la mostra. En acabar el treball de camp, caldrà comprovar que, efectivament, la mostra és representativa (contrastant-la amb dades estadístiques del cens).
  • Validesa: és el grau amb què l’enquesta mesura allò que volia mesurar. Una enquesta d’intenció de vot no és vàlida per avaluar el suport a la independència; en primer lloc, perquè no permet formular la pregunta de la manera adequada i, en segon lloc, perquè el vot a un partit, per si sol, no pressuposa el suport o el rebuig a la independència, encara que sigui un partit amb un programa independentista o unionista.
  • Estabilitat: una enquesta és estable quan, en repetir-se diverses vegades (com succeeix amb el Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió), dóna uns resultats similars, o amb una progressió explicable, a cada repetició.

La resposta que donem a una pregunta pot variar en funció de com estigui formulada. Per exemple, la pregunta “Vol que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur?” predisposa a respondre que Sí, però la mateixa pregunta, formulada dient “Vol que Catalunya trenqui el seu lligam polític amb Espanya?”, predisposa a dir que No. I la pregunta és pràcticament la mateixa.

Què vol dir “cuinar les dades d’una enquesta”?

Cuinar les dades vol dir fer-ne el tractament estadístic per tal que reflecteixin el posicionament social sobre la qüestió. És on ens poden enganyar, perquè cada font pot cuinar amb els seus ingredients, però el resultat pot no ser el mateix.

La pregunta de la consulta que figura a l’acord polític dels partits favorables al dret a decidir és la següent: “Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?”. En una enquesta sobre la independència que reprodueixi aquesta pregunta, s’hi poden donar diverses respostes:

a) No.
b) Sí+No.
c) Sí+Sí.
d) No+Sí (es consideraria nul·la, perquè qualsevol resposta a la segona pregunta està condicionada a haver respost Sí a la primera pregunta).
e) No+No (es consideraria nul·la, perquè qualsevol resposta a la segona pregunta està condicionada a haver respost Sí a la primera pregunta).
f) Vot en blanc a qualsevol de les dues: la persona respon la pregunta, però no es posiciona a cap opció. Equival a votar amb un sobre buit quan hi ha eleccions.
g) Abstenció: la persona no respon la pregunta perquè no té interès en aquesta qüestió. Equival a no anar a votar quan hi ha eleccions.
h) No ho sap: la persona podria votar el dia de la consulta, tot i que encara no té decidit què votarà.
i) Vot nul: qualsevol resposta que no es refereixi a la pregunta (per exemple, escriure les sigles d’una formació política), que no respecti les instruccions de la consulta, que modifiqui alguna de les preguntes o que no deixi clar quina opció està votant.

A l’hora de fer les sumes per obtenir els percentatges de suport i oposició a la independència, només es compten els vots d’aquells que han votat. Dit així, sona bastant obvi, però hi ha hagut alguns mitjans que no ho han tingut en compte.

Imaginem que s’ha fet una enquesta, amb una mostra de 1.500 persones i els resultats han estat:


Per a un mitjà de comunicació unionista seria molt fàcil dir que “El suport a la independència no arriba al 50%”, perquè els que han dit Sí + Sí són el 47%. Venint d’altres enquestes, amb resultats ben interpretats o no, també poden titular “L’independentisme es desinfla”.

Però si ens hi fixem bé, veurem que hi ha uns quants punts percentuals que cal treure de la suma de vots: els d’aquells que no han votat. En aquest cas, els vots emesos han estat els que sumen el No, el Sí+No, el Sí+Sí i el Sí+Blanc: en total, 1.200 vots. La resta no ha votat; per tant, els seus vots no computen. Si han dit Sí+Sí 705 persones d’un total de 1.200, el percentatge d’independentistes és del 58,75%. El No tindria el suport del 26,25%. La resta serien partidaris que Catalunya esdevingués un estat, però sense explicitar que volen que sigui un estat independent.

Si sumem a tot això el fet que un mitjà pot formular les preguntes de tal manera que produeixin les respostes que a ells els agraden, la recomanació és ben clara: cal anar amb compte en la interpretació que es fa de les enquestes, perquè pot ser esbiaixada i, fins i tot, pot tenir la intenció de modificar el comportament social en el sentit que aquell mitjà vol.

Equip de Coordinació de SMxI


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada