La CE m’ha donat respostes diferents a preguntes meves sobre això. El 12 de novembre del 2012: «No li correspon a la CE manifestar posició sobre qüestions d’organització interna dels seus estats membres». El 23 de febrer del 2013: «Les condicions dels tractats de la UE són decidides pels estats membres». ¿La recent resposta té relació amb creixents pressions polítiques i al fet que alguns comissaris acaben el seu mandat després de les properes eleccions europees?
És EL TRIBUNAL de Justícia de Luxemburg, i no la CE, qui interpreta els tractats de la UE i és el Tribunal internacional de l’Haia qui té la darrera paraula en cas de separació unilateral d’una Catalunya que fos expulsada de la UE. La seva recent sentència sobre Kosovo, però, no és precisament favorable a Espanya. Al Parlament Europeu (PE), a més, PP i PSOE s’han quedat sols i han perdut diferents votacions de manera molt rotunda quan miraven de frenar l’accés de Kosovo a la UE. També s’han quedat sols votant sobre la patent única europea, la travessia central del Pirineu aragonès i la doctrina Parot.
La sortida de la UE seria un procés llarg tal com ho és el procés d’entrada: a Brussel·les es diu que si la Gran Bretanya vota sortir de la UE el 2015, les negociacions duraran anys i que la UE mirarà de preservar en les negociacions l’aplicació del màxim possible de normativa comunitària al país sortint.
Escòcia no és Turquia. L’argument anterior reforça la idea que una Catalunya independent tindria prou temps per renegociar des de dins la seva reincorporacióa la UE. Així ho diu l’expert Graham Averyen un article publicat al web del Parlament britànic: una Escòcia independent negociaria des de dins la seva ràpida reincorporació a la UE. El fast track (carril d’accés ràpid) és el que Avery defensa i el que descarta que Escòcia s’hagi de posar a la cua darrere de Turquia, com diu Espanya. The Economist , el setmanari econòmic més influent del món i partidari del no en el referèndum escocès, sosté en un article sobre Escòcia (3 de novembre del 2012) que «una Espanya cada cop més endeutada i més dependent del diner del BCE no podrà vetar ningú a la UE».
Escòcia no és Turquia. L’argument anterior reforça la idea que una Catalunya independent tindria prou temps per renegociar des de dins la seva reincorporacióa la UE. Així ho diu l’expert Graham Averyen un article publicat al web del Parlament britànic: una Escòcia independent negociaria des de dins la seva ràpida reincorporació a la UE. El fast track (carril d’accés ràpid) és el que Avery defensa i el que descarta que Escòcia s’hagi de posar a la cua darrere de Turquia, com diu Espanya. The Economist , el setmanari econòmic més influent del món i partidari del no en el referèndum escocès, sosté en un article sobre Escòcia (3 de novembre del 2012) que «una Espanya cada cop més endeutada i més dependent del diner del BCE no podrà vetar ningú a la UE».
La UE és encara una petita unió d’estats, molt lluny d’una Europa federal, amb un pressupost anual només quatre vegades més gran que el de la Generalitat de Catalunya (130.000 milions, el 0,8% del PIB UE-28). A la UE Espanya ostenta el rècord d’incompliments i males transposicions de normatives comunitàries, amb centenars d’expedients oberts per ajuts il·legals de l’Estat. Els que des de Madrid apel·len tot el dia a l’imperi de la llei i al seu compliment literal no són precisament els millors alumnes per demanar expulsions.
Molt més important per a Catalunya és seguir participant en el mercat únic europeu o espai econòmic europeu (EEE), que garanteix la lliure circulació de persones, mercaderies i capitals i que és l’autèntica font de progrés i riquesa d’Europa. Aquest és el gran èxit europeu del segle XX, que avui molts altres continents imiten amb tractats de lliure circulació semblants. Suïssa, Noruega i Andorra –que no són membres de la UE– tenen subscrits acords amb la UE per ser en aquest espai.
Si Catalunya fos expulsada de la UE, aquesta té competències exclusives per negociar els acords relatius a l’EEE, i des del darrer Tractat de Lisboa ja no cal unanimitat per aprovar-los: l’article 207 estableix que es poden concertar per majoria qualificada de països (dos terços) i cal també el vot favorable del Parlament Europeu.
ESPANYA NO té dret ni capacitat de veto efectiu per si mateixa per evitar que Catalunya segueixi a l’EEE, un espai avui de 500 milions de persones: Espanya no té capacitat per articular una minoria de bloqueig a la UE (un terç) per expulsar Catalunya de l’EEE: a casa nostra hi ha més de 4.000 multinacionals europees que mai no es deixarien expulsar per Espanya d’aquest EEE.
El lideratge a la UE no el dóna la dimensió d’un país sinó les seves bones pràctiques que pot oferir als altres estats membres. Per això alguns països petits són líders i alguns de grans no. La marca Espanya cotitza avui a la UE sota zero, com explica molt bé el professor madrileny Ignacio Molina en un demolidor article a la revista de la Fundación Elcano, també madrilenya (13 de març del 2013). El PP i el PSOE farien bé de negociar amb Catalunya com Cameron ha fet amb Escòcia. Com deia The Economist (22 de desembre del 2012), amb una «economia espanyola tan dolenta, no és estrany que els polítics catalans parlin seriosament de secessió».
Eurodiputat de CDC
Font: e-Periodico
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada