dilluns, 18 de novembre del 2013

Resistir dins del PSC

Després del Consell Nacional extraordinari del PSC del passat diumenge podria fer-se evident que el PSC es posiciona en contra del dret a decidir. El resultat de les votacions podrien fer-ho evident. Però això no és ben bé així.

Què ha passat al Consell Nacional del PSC? Ha passat allò que passa a tots els Consells Nacionals dels partits polítics: la direcció ha dominat i controlat l'aparell del partit i aquest ha fet formar els consellers nacionals.

Però allò que no s'ha dit sobre el consell és que no hi van assistir 135 consellers, tan sols s'ha informat de la presència dels 41 que van votar en contra de la proposta de la direcció del partit.

Què passaria si hi haguéssin assistit tots els consellers nacionals? Potser el partit hauria quedat dividit en dues parts pràcticament iguals. També és important en aquesta anàlisi no confondre el Consell Nacional i els militants que en formen part amb els militants de la base --i molt menys amb els electors!

Tot plegat ha colocat el PSC i la seva direcció en una situació de no tenir-les totes, i els sectors sobiranistes i crítics del PSC, majoritaris a Lleida, Girona i a tota la Catalunya interior (i a molts districtes de Barcelona) farien bé com a sobiranistes i com a persones que estimen el PSC de no tirar la tovallola. Tot està per decidir i cada dia que passa la pressió per exercir el dret a decidir serà més important.

El món universitari, intel·lectiual i el vinculat a l'associacionisme de la societat civil propers al PSC veuen amb desconfiança el lideratge de Navarro i han descobert amb el secretari d'organització del partit, Antonio Balmón, un personatge dogmàtic tot i la voluntat de diàleg que suposadament presenta.

Els propers 13 o 14 mesos la societat catalana estarà molt sacsejada i el votant socialista i catalanista sap que té una part de responsabilitat en el sentiment d'una gran part del poble català per assolir la sobirania. I molts d'ells recorden que són el resultat d'una història de fidelitat al país amb persones com Joan Raventós, Maria Aurèlia Capmany, Cirici Pellicer, Marta Mata, Raimon Obiols, Jordi Font... etc.

El PSC ha sigut i és fonamental en la construcció nacional de Catalunya i per això hi ha una gran estratègia per a destruir-lo i dividir-lo. Des del sobiranisme, que es troba en una etapa de sumar i acumular forces, hi ha d'haver en tot moment la mà estesa cap a aquells qui resisteixin en el si del PSC. El sobiranisme ha d'impossibilitar, així, que el nacionalisme espanyol aconsegueixi que el PSC malbarati la seva història fent aliança amb els ultraespanyols del PP i C's.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada