divendres, 28 de juny del 2013

L’Estat Català, bo per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa?

Ara fa uns mesos que Catalunya va iniciar, amb la manifestació de l’11 de Setembre, el camí cap a l’Estat propi. Un camí que ja sabíem d’antuvi que no seria senzill; i que efectivament no ho està sent.

Però no tot són males notícies, ni entrebancs; al contrari, el procés avança de manera ferma gràcies a una estratègia ben travada i ben executada.

Aquesta estratègia es materialitza de maneres molt diferents, en molts àmbits. N’hi ha dos, però, que són cabdals: economia i internacional. Avui voldria centrar-me en la segona, la part internacional.

Qui més qui menys és conscient que una de les claus de l’èxit del procés és el reconeixement de l’Estat Català per part de la comunitat internacional. Però independentment de l’estratègia que està duent a terme el Govern, hi ha un element molt important envers el qual cal fer-hi especial esment: què aporta, en què beneficia la independència de Catalunya als altres països?

En aquests moments la principal preocupació de la comunitat internacional respecte el tema de Catalunya és, de llarg, què li passarà a Espanya sense Catalunya. Són conscients que, sense cap mena de reforma i sense Catalunya, Espanya ho té negre. I això preocupa; i molt. I precisament això és el que cal neutralitzar ara amb arguments en positiu.

La Catalunya Estat, a part de ser un contribuïdor net de la UE, seria un agent dinamitzador del sud d’Europa, cosa que beneficiaria a la pròpia Catalunya però també Europa i de retruc, la pròpia Espanya.

M’explicaré: Catalunya té un model econòmic-productiu propi, molt diferenciat del de la resta d’Espanya. El nostre model està basat en la petita i mitjana empresa ( El 99,2 % de les empreses catalanes tenen menys de 50 treballadors ) que proporciona un teixit productiu arrelat al territori, altament diversificat, enfocat a l’exportació i moltes vegades, líder en el seu sector o segment operacional.

En canvi el model castellà, o espanyol, està centrat en la gran banca (model especulatiu), empreses proveïdores de serveis a Amèrica Llatina (REE, Movistar, etc) i petrolieres (Repsol, Cepsa).

Aquests dos models necessiten polítiques econòmiques, fiscals i financeres diferents. És evident que les polítiques que l’Estat espanyol aplica estan enfocades a potenciar el seu model, no pas el nostre.

D’això se’n deriva doncs que, amb un Estat al darrere el teixit productiu català tindria un marc molt més favorable per a poder-se desenvolupar: infraestructures adaptades a les necessitats de les empreses i del territori, un hub internacional a l’aeroport del Prat; la possibilitat de potenciar encara més el port de Barcelona; poder fer una quarta pista aèria per avions Cargo que funcionés 24 hores... Catalunya podrà convertir-se en un pol logístic al sud d’Europa, un clúster tecnològic, de transformació d’alt valor afegit, de recerca biomèdica, química.
Un Estat que pensi i actuï en clau catalana, amb mentalitat empresarial d’aquí; aquest és el futur que ens espera.

És precisament això el que cal explicar a la comunitat internacional; que un Estat Català dinamitzarà enormement l’economia del sud d’Europa tot creant-hi llocs de treball i riquesa; que generarà oportunitats de negocis per a les empreses internacionals; i que tothom hi serà benvingut.

Cal explicar a França, a Alemanya, als USA, a Israel, al Japó i a tothom que ens vulgui escoltar que un Estat Català els interessa, perquè tindran un país al sud d’Europa molt ben connectat, amb bones infraestructures i amb mentalitat empresarial on poder invertir. Un país amb un alt poder adquisitiu que podrà donar resposta a les seves necessitats d’expansió internacional.

Des del Cercle Català de Negocis estem convençuts que molt més aviat del que ens pensem podrem gaudir de tots aquets beneficis. No tant sols nosaltres, sinó també Europa i, de retruc, Espanya;.

Joan Cabanas
Responsable de l’àrea d’internacional del Cercle Català de Negocis

Font: CCN.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada