La suspensió temporal de la declaració de sobirania no tindrà efectes pràctics immediats, però podria derivar en conseqüències força greus, com ara la impugnació del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Ho ha explicat en una entrevista a VilaWeb un dels membres d'aquest consell, Josep Maria Reniu, cap d'estudis de ciència política i de l'administració de la UB, que també parla de les maneres d'arribar a convocar una consulta.
Què implica la suspensió de la declaració de sobirania?
En termes pràctics no canvia res. Perquè nosaltres hem fet la declaració, ens refermem amb una segona declaració pel dret de decidir i anem avançant. Pel que fa al Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN), sembla previsible que més endavant s'obri la possibilitat d'impugnació, com a acció derivada d'aquella declaració, tal com diu l'advocat de l'estat. Ara, des de la mentalitat d'un ciutadà i politòleg, la primera percepció és d'astorament. Que no vivim en un entorn democràtic? Què hi ha més democràtic que l'expressió de la voluntat popular? Hom pot arribar a pensar que recórrer sistemàticament a una mena 'd'enginyeria jurídica' per sobre de qualsevulla voluntat popular ens podria dur a analogies brutals, com haver evitat l'eliminació de l'esclavitud.
Això portarà a la suspensió del decret de creació del Consell Assessor?
Sembla que es pot arribar a aquesta situació. Sincerament, en aquests moments ho veig tot una mica esperpèntic. Decisions d'aquesta mena encotillen no tan sols la voluntat política d'una col·lectivitat sinó que fins i tot pretenen fer-ho amb el pensament. Una declaració de sobirania del parlament té els efectes jurídics que té. És com el preàmbul de l'estatut del 2006. En el cas del CATN, té la tasca d'elaborar propostes, analitzar la jurisprudència, la situació política, àmbits temàtics diversos..., amb un destinatari que és el govern, que políticament considerarà si són vàlides o no…
Si això acabés passant, voldria dir que el Consell Assessor s'hauria de dissoldre?
Sí, és clar. Si, de l'admissió a tràmit, se'n deriva una via contenciosa contra el decret de creació, i se'n decreta la suspensió, s'entendrà que el consell queda dissolt. Si més no temporalment. La qual cosa és xocant.
En una situació com aquesta què faríeu?
Mig de broma, amb un altre company, comentàvem que encara ens tocarà passar a treballar en la clandestinitat.
Encara us haureu de reunir d'amagat…
Per això parlava d'una situació esperpèntica. Imaginem-nos que fent ús de les nostres facultats de llibertat de càtedra i de recerca o d'ús de les llibertats i drets que tenim tots, els membres del CATN ens reuníssim amb uns altres col·legues acadèmics per fer un estudi sobre, per exemple, el gripau blau de Grenlàndia. Ara imaginem-nos que en comptes del gripau blau parléssim de les vies per a convocar un referèndum, les qüestions a considerar per a construir estructures d'estat… Què faran? Que vindrà algú a censurar-nos un treball acadèmic, per més derivació política que pugui tenir, encara que al govern li agradessin aquests estudis? Que no hi ha milions d'informes o estudis elaborats des de la societat civil que governs de tota mena i en tot moment han fet seus per orientar una decisió política?
Vindrà un dia que les institucions hauran de fer actes de desobediència?
Sí, és evident. Si totes les vies per intentar el diàleg, raonar, mirar de contraposar des de la tolerància i el respecte punts de vista diferents van topant una vegada i una altra contra un mur d'incomprensió i de negativitat, de rebuig sistemàtic a qualsevol acció o proposta simplement per l'origen que tenen, arribarà un moment, no sé quan, que després d'exhaurir totes les possibilitats només en quedarà una, que és la ruptura. I la ruptura exigeix la desconnexió mental, exigeix el desacatament a determinades decisions i a tot el ventall de possibilitats que això implica.
En el recurs al TC, el govern espanyol també preveu que més endavant es puguin invalidar unes eleccions plebiscitàries.
És l'argument de la possible intervenció de l'autonomia a través del 155 de la constitució. Si la impugnació i la suspensió de la declaració de sobirania són esperpèntics, aquesta possibilitat seria el zenit mundial dels disbarats. Em costa d'imaginar que en l'actualitat poguéssim viure una situació com aquesta, i per això vull creure que no deixa de ser un simple recurs discursiu per a fer pressió política. En els sistemes parlamentaris, una de les potestats clau del president o primer ministre és la possibilitat de dissolució anticipada del parlament i convocar eleccions segons el seu criteri. Si en aquestes eleccions els partits hi van amb un programa més o menys detallat, sobre totes les polítiques públiques o només amb una proposta és la seva opció política i la seva responsabilitat. Òbviament, en aquest supòsit hi hauria una intencionalitat política clara, és evident. Però ara també jutjaran les intencionalitats polítiques? És que el lliure joc democràtic, respectant els drets i llibertats, ha de quedar encotillat per una determinada visió ideològica? Em sap greu, però si aquesta és la realitat que s'acosta m'estimo més haver-me'n allunyat com més aviat millor.
Es podria convocar una consulta mitjançant la futura llei de consultes sense que fos impugnada?
Si la pregunta és clara, curta i evident, en el minut u el govern de l'estat portarà la llei al constitucional. Si perquè no anés a parar al TC haguéssim d'amanir alguna pregunta més elaborada, potser toparia amb els interessos de l'efectivitat del procés, de comptar amb una participació elevada, una resposta sense segones lectures o terceres.
Quin mena de pregunta 'amanida' podria ser?
Per exemple, una de l'estil de la que es va fer sobre la pertinença de l'estat espanyol a l'OTAN el 1986. Seria un error històric. Perquè era una pregunta que ni el sociòleg que la va dissenyar, de la Universitat Complutense, no sabia realment a què responia el sí ni el no. Com que no crec que el govern de l'estat canviï l'actitud gens ni mica, probablement ens trobem en un escenari de consulta impugnada. I això ens obre només un camí, el penúltim, que és valorar si és convenient de convocar unes eleccions legislatives catalanes avançades amb caràcter plebiscitari.
Per a guanyar la consulta n'hi hauria prou amb un 50% més un?
Un 50,001% ja seria efectivament una victòria, però entenc que hem de proposar-nos si més no un escenari molt similar a les recomanacions i exigències del cas de Montenegro: un 50% de participació mínima i un 55% de vot afirmatiu. Jo crec que és raonable, per a l'homologació internacional. I una de les exigències internes del país seria ultrapassar el 55% de suport. Perquè, si no, el resultat podria ser motiu de problemàtica social i de tenir un país esberlat gairebé a parts iguals.
Les eleccions europees es podrien aprofitar per a fer la consulta?
Entenc que no seria pas la millor opció, perquè les eleccions europees tenen unes dinàmiques pròpies, i en el nostre país són percebudes com unes eleccions de quart ordre. L'oportunitat històrica que tenim de poder fer la consulta mereix que hi esmercem tots els esforços sense cap mena de soroll polític, mediàtic i ambiental estrany al procés. No l'acabaríem d'aprofitar bé, l'oportunitat. Hi hauria dates que podrien ser més interessants.
Com ara quines?
La diada de l'Onze de Setembre de l'any vinent compleix els requisits de ser una data festiva i que té la càrrega simbòlica afegida dels tres-cents anys del 1714. I seria una setmana abans de la convocatòria escocesa. No tindríem en aquest cas el soroll o la interferència d'un altre procés com l'europeu.
Enguany es podria fer la consulta?
Sí. És una decisió política. Hi ha tota una part de treball previ, com la infrastructura requerida i la utilització d'un cens, que demanen un cert temps de feina, segons quin mecanisme de consulta es faci servir. Però, més enllà d'això, la decisió és política. No diré que pugui ser demà, però l'últim trimestre de l'any seria possible, segons quin mecanisme s'utilitzés.
Què vol dir segons quin mecanisme?
Si parlem d'un referèndum, d'unes eleccions avançades, d'una consulta per la via no referendària… També és important un element afegit, que és la llei electoral catalana, ara en tràmit al parlament. No sabem si s'aprovarà o no. I no sabem si es crearà la sindicatura electoral de Catalunya. Seria un òrgan cabdal per a vehicular tota la part logística i de procediment del procés. Aquestes qüestions demanen un temps de preparació, però en el fons es tracta d'una decisió política.
Influïda per qüestions com ara l'aprovació del pressupost o no i la tensió política i financera amb l'estat.
Exactament.
Font: VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada